Actualitat / General

Periodisme a Mèxic, silenci forçat

Durant el primer semestre de 2016 s’han produït 69 agressions a periodistes a Mèxic, 19 contra dones. Una d’elles va ser assassinada el mes de febrer a l’Estat de Veracruz, Anabel Flores, i la darrera aquest 22 de juny, Samira Ester Bautista, a l’Estat de Tamaulipas”. Les dades les facilita Sara Lovera, una periodista mexicana, que va coordinar la Investigació Nacional sobre el Feminicidi a la Càmera de Diputats de Mèxic entre 2005 i 2006 i que actualment col·labora amb l’agència de notícies La Independent. Ho explicava el dijous 14 de juliol, en una intervenció enregistrada i enviada des de la capital mexicana, que obria el tercer debat solidari de l’any dels que organitzem el Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya dedicats a l’exercici de la professió periodística a l’Amèrica Llatina. En aquesta ocasió, la trobada es va centrar en els perills del periodisme a Mèxic, sota el títol: “Periodisme a Mèxic, silenci forçat”.

En parlar d’agressions, Lovera no es referia en tots els casos d’assassinats, sinó també de segrestos, pallisses, tortures, assetjaments, etc. Durant aquest semestre, segons la Federació de Periodistes d’Amèrica Llatina i el Carib, han mort assassinats i assassinades 10 professionals de la informació a Mèxic. Si parlem dels darrers 25 anys, la xifra puja a 120. “El risc és més gran des de fa 14 anys, segurament per l’augment desmesurat del crim organitzat i la lluita contra el narcotràfic”, puntualitzava Lovera.

mexico 10

Leticia Cruz, cofundadora de la Casa de la Mujer Iberoamericana a Barcelona i activista feminista, va extrapolar les dades del periodisme per referir-se a les dones en general, tot centrant la denúncia en els feminicidis de Ciudad Juárez. Va recordar els horrors de les maquiladoras, noies –algunes adolescents- violades, assassinades i enterrades durant els anys 90, d’altres desaparegudes, i la majoria dels casos encara pendents de resolució judicial. Les causes rauen en la impunitat –afavorida perquè el feminicidi no està catalogat com a delicte en el Codi Penal- i en el laberint de complicitats entre policies, polítics, tràfic de blanques i narcos, que arriben a esquitxar, fins i tot, l’estament judicial. Conseqüència? doncs que any rere any continuen desapareixent, explotant i assassinant noies, normalment entre 15 i 25 anys, i que pocs casos arriben a resoldre’s. Aquest mes de juny: 11 feminicidis a Chihuahua, la majoria a Ciudad Juárez. I l’afirmació esfereïdora de Cruz: “L’explotació de la dona sol durar uns 7 anys, que és el límit del seu rendiment, i després la maten, perquè ja no serveix. Matar és un negoci avui a Mèxic”.

En el fons d’aquesta violència envers la dona hi ha una cultura extremadament masclista que la sotmet a la força masculina, al rol domèstic, al servei de l’home. Cruz ho va demostrar amb els vídeos de les cançons de banda que han esdevingut perillosament molt populars i amb els que expressen una certa crítica.

El carreró sense sortida dels feminicidis es veu reforçat pel fet que normalment les víctimes pertanyen a famílies humils, que desconeixen els seus drets i no disposen de recursos per dur a terme una investigació i un procediment judicial eficient. La invisibilitat de l’humil també explica, tornant al periodisme, que les professionals que treballen a poblacions petites o a zones rurals estiguin més exposades a l’acció criminal dels delinqüents i de les autoritats sense escrúpols. La violència institucional es va manifestar en els assassinats dels 43 estudiants normalistes d’Ayotzinapa a l’Estat de Guerrero, fa un any i mig, o en la desena de persones mortes per la policia durant les manifestacions contra la reforma educativa a Oaxaca.

El panorama dels mass media i les esquerdes
Les altres dues ponents, d’una taula completa de dones periodistes mexicanes, van completar l’anàlisi posant el focus als orígens del clientelisme mediàtic i buscant alternatives a la comunicació més convencional.

Violeta Rodríguez, investigadora de la Universidad Iberoamericana, va recordar la tradició del periodisme al servei del poder, els 71 anys de governs del PRI (Partit Revolucionari Institucional) durant els que s’ha practicat un periodisme de “ressonància” i s’han format els oligopolis mediàtics, com Televisa, que concentra 15 canals de pagament, a més de múltiples canals oberts, o el grup El Sol de la cadena OEM. Els i les periodistes millor pagades es pleguen a les voluntats del poder i hi ha un periodisme de “declaracionisme i banqueterisme”. I si, com s’ha evidenciat a Mèxic, els narcos actuen amb el mateix esquema que els polítics, el periodisme que pretén ser independent i crític està amenaçat constantment.

Una alternativa per fer periodisme més independent la va donar Beatriz Patraca, professora de la UOC i membre del projecte col·lectiu per la pau a Mèxic, Nuestra Aparente Rendición (NAR). Aquesta plataforma va començar aplegant bloguers que treballessin per la pau i publicant cartes de familiars de desapareguts, i ara es dedica prioritàriament a rastrejar periòdics per identificar els morts i portar els culpables als tribunals, així com crear una base de dades dels assassinats de periodistes. NAR permet fer un periodisme més independent i d’incògnit i teixir xarxa des de fora de Mèxic. La responsabilitat d’aquest periodisme, però, és més gran, ja que “com a ciberciutadans i ciberperiodistes ens hem d’exigir contrastar la informació amb més llibertat”, va puntualitzar Beatriz.

El poder dels oligopolis mediàtics a l’Argentina, amb motiu del 40è aniversari del cop d’estat militar, i en la crisi política a Brasil per l’impeachment contra la presidenta Dilma Rousseff van ser els dos debats precedents. Al començament de la tardor dedicarem el proper debat als problemes del periodisme a Colòmbia.

Article de Josep Ramon Giménez, Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s