Actualitat / General

Diferències cromàtiques

Arran del programa Economia en Colors, protagonitzat per Sala i Martín a TV3, l’organització SETEM Catalunya va decidir utilitzar les xarxes socials, especialment twitter, per contrarestar el relat i difondre una mirada ben diferent de com podria ser l’economia. Carla Liébana, responsable de comunicació, explica com van respondre amb continguts propis sobre la indústria tèxtil, bones pràctiques en cooperació i desenvolupament o banca ètica, aprofitant el hashtag del programa en primetime.

Ill_Setem_Merce_Iglesias_01_905

Il·lustració de Mercè Iglesias per a Setem.

Carla Liébana
@carlaliebana

Fa uns mesos escoltant la ràdio em vaig assabentar per casualitat que el professor Xavier Sala i Martín durant el 2016 protagonitzaria una secció quinzenal al “Món a Rac1” de Jordi Basté. Aquesta vegada, es tractava d’economia per a criatures i l’economista respondria preguntes fetes directament per l’alumnat de diferents escoles, com per exemple (deia la promoció): ‘Què és millor, estalviar o gastar’?

A finals de 2015 vam acomiadar la primera temporada i de moment, última, d’Economia en Colors, el programa emès els diumenges a la nit a TV3 -un primetime dels més valorats-, encarregat a Sala i Martín per fer divulgació de conceptes econòmics entre la ciutadania. En aquell cas, el primer capítol també me’l vaig trobar per casualitat: en Sala i Martín parlava de casos empresarials d’èxit i esmentava Zara com a exemple modèlic per la seva metodologia de producció sota demanda al gust de les consumidores. Si esteu familiaritzades amb la Campanya Roba Neta, suposo que compartireu una reacció similar a la meva. Quan es parla d’alguna de les marques del grup d’Inditex em vénen al cap la imatge de les milers de treballadores que, en condicions indignes, produeixen les peces de roba que comercialitza l’imperi d’Amancio Ortega i, especialment, les pressions a les quals es veuen sotmeses perquè aquest sistema de producció sota demanda els imposa un terminis impossibles de complir i les obliga a fer hores extres no remunerades. En canvi, en Sala i Martin no deu conèixer la campanya (o simplement prefereix obviar aquesta realitat que hem detallat) perquè en cap moment va fer referència a les injustícies que s’amaguen darrera del sistema productiu de Zara i de com això pot tenir a veure amb els seus beneficis.

Tot i que l’economista no en parlés, les condicions laborals avalades per diferents marques de moda han estat objecte de reportatges i informacions a diversos mitjans de comunicació. Recentment, cal destacar el reportatge Fashion Victims que Salvados va dedicar a la indústria tèxtil, en què es va donar veu a les diverses parts que formen la cadena de subministrament de les marques, especialment les -sovint oblidades- treballadores que cusen la nostra roba.

Aquell capítol d’Economia en Colors l’endemà va ser el tema del dia mentre fèiem el cafè a l’oficina, entre mostres d’indignació i impotència. D’una banda, ens preguntàvem com pot ser que un economista de renom relacioni l’èxit de Zara amb la seva estratègia empresarial sense parlar de la vulneració de drets laborals de les treballadores que confeccionen la roba. La resposta és senzilla: l’economista en qüestió té una idea de l’economia que no és la nostra. D’acord, poc a dir. De l’altra, ens qüestionàvem com pot ser que TV3, la televisió pública de totes, potenciï aquesta determinada visió de l’economia i l’empresa a risc de fer creure a la ciutadania que aquesta és l’única manera d’organitzar el món.

Davant d’aquestes reflexions i pensant què podríem fer com a ciutadanes i com a entitat per expressar aquest posicionament, ens vam organitzar: cada diumenge a la nit, una persona de l’equip de SETEM faria guàrdia mirant el programa per tal d’oferir la nostra visió complementària a les afirmacions de Sala i Martín. En cap cas preteníem silenciar la seva veu ni la d’altres economistes amb aquestes idees, ja que la pluralitat de veus és símbol de democràcia. Simplement, la nostra acció era una manera de reivindicar que la televisió pública ha de ser capaç d’oferir altres visions de l’economia (més humanes, segons el nostre parer) en un tracte tan afavoridor com el que rep aquest economista, convidat constantment a tertúlies i amb programa propi els diumenges a la nit.

Captura de pantalla 2016-04-15 a la(s) 10.37.33-1

Així, capítol a capítol, mentre que en Sala i Martin oferia una visió determinada de com ha de funcionar el sistema econòmic, nosaltres tuitejàvem els nostres dubtes davant de les seves sentències, el nostre desacord o els nostres referents (especialistes, entitats o col·lectius diversos) que ens fan creure que l’economia no és només com ell l’explica però, sobretot, que no volem que ho sigui. Quan ell parlava de bancs tradicionals, nosaltres de finances ètiques; ell deia competir i nosaltres cooperar; davant la crítica menyspreativa que va fer sobre les organitzacions que fan cooperació al Sud, nosaltres vam respondre amb les bones pràctiques de moltes ONG.

Van ser vuit setmanes en què el nostre compte de twitter treia fum els diumenges al vespre; vuit setmanes en què moltes persones ens van fer RT, favs i tuits en què agraïen la feina feta; vuit setmanes durant les quals vam seguir el hashtag del programa i vam fer d’altaveu de moltes altres ciutadanes que també discrepaven amb els missatges d’Economia en Colors. Potser les persones crítiques amb els seus continguts érem i som una minoria (no podem obviar les desenes o centenes de tuits felicitant el programa) però enxarxar-nos ens va atorgar la força del col·lectiu.

Com a anècdota, comentar que en Sala i Martín ens va contestar en diverses ocasions, algunes intentant matisar sense gaire èxit algunes afirmacions fetes al programa i d’altres atacant-nos directament, fent ús de comentaris que fregaven l’insult. Després del darrer capítol, vam descobrir que havia bloquejat el nostre compte de twitter, per tant, ara ja no llegeix els nostres tuits ni ens permet comunicar-nos amb ell per aquesta via.  No sabem si això s’hauria de considerar una derrota o una victòria però després de veure les seves reaccions sabem que la nostra lluita no passa per entendre’ns amb algú que tanca les portes al diàleg. Divulgarem que una altra economia és possible mitjançant la xarxa de persones i entitats que creiem que el capitalisme és un sistema injust i pervers, i així, mica en mica, esperem fer-nos ressò entre cada vegada més persones, amb el suport de la televisió pública si és possible, o sense ell.

One thought on “Diferències cromàtiques

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s