Actualitat / General

Set reflexions per a millorar la informació sobre l’Àfrica

Aldekoa_assemblea

Fa una dècada que Xavier Aldekoa cobreix les realitat africanes per La Vanguardia i al mateix temps col·labora amb altres mitjans. De fet, recentment ha fundat una de les poques revistes de periodisme internacional a l’Estat espanyol: 5W. El llibre Océano África (Península, 2014) recull part de la seva experiència al continent. Recentment, Lafede.cat el va convidar en el marc d’una assemblea, per aportar un punt de vista periodístic del Vademècum, que hem treballat intensament des del projecte europeu DevReporter Network. Aldekoa va exposar algunes idees sobre la relació entre periodistes i comunicadors d’ONG i les oportunitats d’enriquir la informació internacional sobre l’Àfrica:

– Risc d’humanitaritzar la informació: cada vegada les ONG tenen més espai per a publicar a través d’espais digitals com els blogs, que habiliten els propis mitjans, i que pot conduir a un únic enfocament de la informació. Per tant, i al mateix temps, segons Aldekoa, hem d’ampliar les perspectives i mirades dels temes. Per exemple, el cas de l’Ebola a Sierra Leona: el tractament va ser majoritàriament sanitari, però aquesta és només una part del problema; també era una crisi econòmica, social i política. Centrant-nos únicament en la part humanitària, es corre el perill de reproduir la imatge del “blanc salvador”

-Viatges amb ONG: hi ha una crisi important en el periodisme i cada vegada es viatja més de la mà de les ONG. S’ha de mostrar els treball de les organitzacions, però no només, perquè cal evitar una visió esbiaixada

-La multidimensió de l’Àfrica, més enllà de les crisis: hem de tenir en compte les múltiples cares del continent; la vessant cultural o la política de base, per exemple. És un continent viu, però hi ha massa parts que queden a l’ombra.

-Donar una imatge justa del continent: hi ha reportatges que tenen un efecte immediat. Aldekoa va utilitzar l’exemple de la història que va escriure sobre una nena de Sudan del Sud en un camp de refugiats. Assegura que aquesta realitat ha d’explicar-se, però no podem reduir l’Àfrica a aquesta única realitat. Si s’utilitza un nen petit amb mosques a la cara, segurament tindrà major efecte per a la captació de fons, però no serà una imatge justa.

-Aportar vincles global-local: les organitzacions poden contribuir a introduir la interdependència i trencar les barreres entre allò global i allò local. La R.D del Congo als mòbils, Nigèria a la gasolina, Botswana als diamants…

-Conèixer els freelances: Els periodistes freelances estan especialitzats en les regions on treballen i són la finestra cap als mitjans. Aldekoa recorda el cas d’una ONG que va pagar un viatge al subdirector del mitjà, malgrat que el mitjà comptava amb una persona especialitzada en la regió. Probablement, considera, s’ha d’escollir entre tenir una major visibilitat -més espai-, o més profunditat. Les ONG han de replantejar-se quin és el vertader objectiu.

-No fem la mateixa feina: periodistes i organitzacions poden compartir el mateix objectiu de transformació, però no poden realitzar les mateixes tasques. Aldekoa percep que cada vegada hi ha més reportatges vestits de periodisme quan no ho són periodístics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s