Actualitat / Entrevistes / General

“Periodistas de a Pie”: ajudar a fer periodisme allà on no es pot

Com explicar l’horror sense horroritzar i ajudar a que no continuï succeint? Com ajudar a fer periodisme on no es pot? Com defensar els drets humans a través del periodisme? Mèxic és un dels països més perillosos del món per als periodistes. A principis de març, la periodista mexicana Daniela Pastrana, del col·lectiu “Periodistas de a Pie”, va ser una de les professores invitades al mòdul de postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona, organitzat pel projecte DevReporter. Aquell mateix mes, en recollir el premi IPI Free Media Pioneer Award 2015, Pastrana recordava que, en el seu país, cada 26 hores es reporta una agressió a un periodista i que des de l’any 2000 han estat assassinats 82 periodistes i 17 estan desapareguts. “Periodistas de a pie” treballa per exercir pressió col·lectiva i que el cost polític d’assassinar periodistes sigui més alt. Ajuden els periodistes més exposats, als que estan més allunyats de la capital, a organitzar-se i defensar-se de les amenaces i, també, creen projectes periodístics col·laboratius per a poder seguir exercint el periodisme social de qualitat.

Pastrana_2

Entrevista de Montse Santolino i María Torres

Per què maten tants periodistes mexicans?
Bàsicament els maten perquè poden. En els darrers vuit anys, només s’ha resolt un cas, no hi ha conseqüències. Cada assassinat no resolt d’un periodista obre la porta al següent. Els dos darrers assassinats de periodistes van se a plena llum del dia, els van anar a buscar a casa seva. Quan va començar la guerra pel control de territoris, una de les primeres coses a controlar eren els mitjans, i els periodistes van quedar enmig, ni tan sols sabien qui eren els enemics. Nosaltres identifiquem quarte factors. Primer, el conjuntural: l’estratègia de Felipe Calderón per enfrontar el crim organitzat i el narcotràfic que va originar un munt d’assassinats, que encara estem descobrint. Un altre factor és estructural: el sistema judicial tan dèbil que té Mèxic. Això permet que qualsevol pensi que pot fer el que vulgui. Hi ha dos altres factors de tipus periodístic: un és com es va construir la premsa a Mèxic, un sistema molt pervers en relació premsa-poder que permet controlar els mitjans. Hi ha censura directa o a través de la publicitat, i hi ha una excessiva concentració de mitjans. Els directors dels mitjans estan molt acostumats a dependre, a que la línia editorial vingui definida per part d’algun poder. Hi ha poc espai per al periodisme independent i, a més, hi ha el quart factor: la deficiència formativa en periodisme d’investigació, en ètica o bones pràctiques.

Quina és la responsabilitat dels mitjans de comunicació internacionals?
La gent va trigar molt en adonar-se que el que s’explicava de Mèxic no era veritat. La situació és molt complexa, és difícil entendre com, en una democràcia, hi ha un 98% d’impunitat del crim. Fins i tot per a nosaltres és difícil explicar la situació, així que per a un corresponsal estranger ho serà encara més. Mai hi va haver una situació de premsa lliure. Hi ha una responsabilitat dels mitjans internacionals, perquè quan hi ha un escàndol o tensió sí es cobreix, però queda en el succés: Juárez, el cas Ayotzinapa, etc. Hi ha 43 estudiants desapareguts a l’estat de Guerrero, on hi ha també 800 concessions mineres, és el principal estat productor de rosella. El que hi ha és negoci. Tots els llocs perillosos són estratègics a nivell econòmic. Algú està guanyant diners amb la tragèdia mexicana. Els Zetas estan connectats amb Itàlia, els Caballeros Templarios exporten a Xina. Els cartels funcionen com transnacionals. Qui ven les armes a tots els grups criminals, si a Mèxic estan prohibides i no se’n produeixen? És obvi que hi ha implicacions de tercers. Hi ha or, hi ha carbó, recursos. Hi ha responsabilitat de la societat mexicana que no vol veure-ho, però el tema central és que hi ha negoci. És la part que cal explicar.

Què li demanaria a les organitzacions internacionals i als periodistes? Treballeu amb periodistes d’altres països?
El treball amb periodistes d’altres països és l’única solució. Treballar en equip per donar a conèixer millor els successos i treballar molt amb les generacions més joves. Diria als periodistes internacionals que donin sortida a la informació que no pot publicar-se al país. Els casos de Peña Nieto o de Ayotzinapa han donat la volta a la imatge del país. Diria als periodistes internacionals i a les organitzacions que necessitem que ens acompanyin, que hi ha qui està arriscant la vida per donar informació. Que expliquin el que està passant, ja que a Mèxic no existeix premsa independent. Fa falta el suport real i pràctic als periodistes i no tants informes. Ja sabem com de malament està la situació. S’han d’enfortir els mitjans independents, crear iniciatives, pagar el treball dels periodistes que s’estan arriscant.

Periodistes de a Pie als seus orígens es va plantejar com informar millor sobre la pobresa. Hauria d’haver-hi un canvi de narrativa per a que el missatge sigui més eficaç?
Ens vam adonar que la pobresa la cobríem amb històries que allunyaven el lector. És molt important explicar les causes, les conseqüències i els responsables, que el lector entengui que la desigualtat no és normal, que hi ha uns mínims i que es diu Constitució, que marca uns drets fonamentals. Per què succeeix el que succeeix? A Mèxic, per exemple, hi ha molts casos de nens que, quan els seus pares moren, queden en mans dels narcos del seu barri. Els fan fora de l’escola per mala conducta. Aquest nen no és un criminal, hi ha hagut abandonament. Algú no va fer la seva feina. Van fallar les polítiques públiques bàsiques, de seguretat, d’educació… Per altra banda, s’han de buscar els exemples positius, desarticular la màquina que provoca el terror, mostrar les històries positivies. Nosaltres tirem endavant el projecte “Entre las cenizas” amb aquesta voluntat, de mostrar històries de gent que ha resistit la violència en aquests anys. També hem tirat endavant la revista “En el camino”, una revista amb reportatges centrats en la migració centreamericana als Estats Units, al seu pas per Mèxic. Recursos, pistes, consells. Reportatges realitzats per periodistes locals que, gràcies al projecte, ja col·laboren amb altres mitjans i publiquen fora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s