Actualitat / General

Malgrat els mitjans, l’Àfrica continua sense ser un país

Article de Carlos Bajo

La forma, els detalls tècnics de les informacions, també importen. D’una banda, condicionen la imatge que els ciutadans construeixen, d’altra, projecten les idees preconcebudes dels “consumidors” de les informacions; i, finalment, i al mateix temps, perpetuen aquesta imatge. Les peces que hem pogut llegir als principals mitjans de l’Estat espanyol en relació a les darreres eleccions presidencials a Nigèria en són una bona mostra.

BRAZIL-RIO-STAIRWAY-FEATURE

Nigèria és, sense dubte, el gegant africà per excel·lència. El país més poblat del continent, l’economia més punyent, el principal productor de petroli… i el llistat de dades podria continuar. Però a més, és el principal escenari de la lluita contra Boko Haram, el grup que amenaça l’estabilitat de tota la regió; és un país amb enormes desigualtats socials i amb una dinàmica societat civil; però també és el bressol de la segona indústria cinematogràfica més productiva del món, d’una diversa escena musical i d’alguns dels escriptors més coneguts de la literatura africana: des del premi Nobel Wole Soyinka, fins a l’etern aspirant Chinua Achebe i d’una de les sensacions mundials del moment, Chimamanda Ngozi Adichie, per esmentar només tres exemples.

Malgrat tots aquests motius i molts d’altres que no s’han citat, cap periòdic espanyol ha considerat les eleccions al país africà un esdeveniment prou important per enviar un periodista. Cap. Tot i que tots n’han informat. El cap de setmana del 28 i 29 de març vam poder llegir cròniques signades a Nairobi (Kènia), Accra (Ghana), Ouagadougou (Burkina Faso), Dakar (Senegal), Abidjan (Costa d’Ivori) o Rabat (Marroc) i també alguna signada, per error, des de Lagos. No es tractava de cap fet sobrevingut, així que no es pot acceptar l’excusa de la manca de previsió. En aquesta ocasió, ni tan sols es pot parlar de manca d’interès, perquè la notícia s’ha publicat. I, per descomptat, la professionalitat dels periodistes queda fora de qualsevol dubte.

Molts dels signants d’aquestes cròniques estaven bojos per viure i contar l’esdeveniment des del país, però als responsables dels mitjans no els semblava prou important. N’hi havia prou amb que les cròniques estiguessin signades a qualsevol ciutat de l’Àfrica, perquè com tots sabem, els mil milions d’habitants del continent, els més de 30 milions de quilòmetres quadrats i els més de mig centenar de països del continent formen un tot uniforme. Malgrat que s’hagi de recordar fins a la sacietat que l’Àfrica no és un país, sembla que la ficció és molt més poderosa que la realitat.

Els periodistes han fet un bon treball, tenint en compte les condicions. Han superat la precarietat que els imposen els mitjans amb la seva professionalitat i coneixements. Durant la jornada electoral nigeriana, els mateixos reporters han debatut sobre la situació i han considerat absurd informar d’uns fets que s’estaven produint a milers de quilòmetres, han lamentat no haver pogut estar sobre el terreny. La situació s’ha reproduït després, amb motiu de l’atac de membres del grup Al Shabab a la universitat keniana de Garissa, el passat 2 d’abril. El periodista Sebastián Ruiz va animar el debat. Per tant, el panorama mediàtic de les eleccions nigerianes no és una casualitat ni una excepció. És l’expressió d’un dels estereotips en relació a l’Àfrica: una simplificació que arriba fins a la supressió de les fronteres (potser en l’únic sentit negatiu d’aquest fet), però sobretot de la diversitat del continent.

Vídeo “SOS periodismo en África”, de Sebastián Ruiz

Sense voluntat d’establir comparacions amb altres temps, el continent africà és recorregut per periodistes amb una tremenda sensibilitat, pel que fa al tractament dels tòpics que es projecten sobre el continent, tant en temes com enfocaments. Però els mitjans destinen cada cop menys recursos i continuen aferrats a la desgavellada idea del corresponsal a l’Àfrica, que els professionals critiquen sovint, com si una sola persona pogués cobrir l’actualitat d’una superfície de més de 30 milions de quilòmetres quadrats.

L’Àfrica no és un país, la ciutadania ho sap, els professionals ho saben i, malgrat tot, els mitjans no semblen capaços d’espolsar-se aquesta càrrega.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s