Actualitat / Entrevistes

Hassanna Aalia: “Al Sàhara, els periodistes actuen com ‘franctiradors’ de la informació per evitar la repressió”

Hassanna Aalia és un periodista i activista nascut al Sàhara Occidental el 1988. Va ser un dels participants en el Campament de la Dignitat (Gdeim Izik) que es va realitzar el 2010 al Sàhara Occidental per protestar contra l’ocupació marroquina. El campament va ser desmantellat violentament per l’exèrcit marroquí i moltes de les persones que hi van participar, processades i enviades a la presó. Aalia va ser sentenciat doblement pels fets i en l’últim judici, celebrat el 2013, un tribunal militar el va condemnar a cadena perpètua. L’activista sahrauí es troba des de llavors a Espanya, on va sol·licitar asil amb l’empar de nombroses organitzacions, però el Govern espanyol l’hi va denegar el passat 19 de gener. A més, en la notificació s’ordenava la sortida del país en menys de 15 dies. Més tard, l’Audiència Nacional admetia la mesura cautelar presentada per Aalia i suspenia l’execució de l’ordre d’expulsió, segons informava el periodista sahrauí en el seu compte de twitter el passat dia 28. Parlem amb ell sobre el periodisme, l’activisme i la situació del Sàhara Occidental.

Hassana_1

Fotografies: Anna Celma @Acelmamelero

Entrevista de Maties Lorente

Com desenvolupeu el paper de periodistes al territori ocupat?
Som un grup de joves dones i homes que conformem el Grup Mediàtic. És un grup que treballa des de fa anys a la zona ocupada per lluitar contra el bloqueig informatiu que exerceix el Govern marroquí, ocupant del Sàhara Occidental. Ens dediquem a publicar tota la informació relacionada amb les greus violacions dels drets humans, el robatori dels nostres recursos naturals i la situació general dels sahrauís sota l’ocupació marroquina. El nostre treball se centra més en documentar gràficament els esdeveniments que succeeixen en territori ocupat: manifestacions, relats de tortura, testimonis, notícies … Per a la difusió fem servir les xarxes socials. Tenim un web (emsahara.com) on publiquem tots els continguts. També tenim una pàgina de YouTube amb milers de vídeos i col·laborem amb la televisió sahrauí que emet des del campament de refugiats.

Com funcionen els mitjans de comunicació al Sàhara?
Cal dir, en primer lloc, que el govern marroquí bloqueja informativament el territori ocupat. Els mitjans d’altres països no poden entrar i els mitjans marroquins sempre ataquen al poble sahrauí sense mostrar la realitat. Nosaltres treballem per superar aquest bloqueig i per això tenim contacte amb televisions i mitjans de comunicació a nivell mundial. Encara avui seguim sent una font fiable per a molts mitjans que publiquen les nostres informacions.

Creus que, en el teu cas, la persecució que vius es deu al teu paper com a periodista?
Els periodistes a la zona ocupada pateixen molta persecució per part de les autoritats marroquines. Actualment molts es troben a les presons per haver publicat vídeos o fotos. Un exemple són els casos de Khada Labachir i Hassan Dah, dos companys condemnats a 30 i 35 anys de presó per exercir com a periodistes en el campament de la dignitat, també conegut com Gdeim Izik. Altres companys periodistes també van ser torturats i represaliats. Cal tenir en compte que els mitjans de comunicació del territori ocupat no són equiparables als mitjans europeus o occidentals, que compten amb llibertat d’actuació en els seus territoris. Al Sàhara, els periodistes treballen una mica com “franctiradors” de la informació: la majoria d’imatges es prenen des dels terrats perquè poden ser detinguts i torturats per exercir la seva professió. En el meu cas, no es tracta únicament de la meva activitat com a periodista, crec que la persecució a la qual m’enfronto està relacionada amb el meu paper com a activista. Sóc membre fundador d’Equip Mediàtic, també formo part de l’Associació Sahrauí de Víctimes de l’Ocupant Marroquí i treballo amb el Comitè de Suport als presos polítics a les presons marroquines. Des dels 17 anys he estat detingut i torturat en diferents ocasions per la meva militància en la lluita política contra l’ocupant.

Els periodistes sahrauís a la diàspora esteu organitzats d’alguna manera?
Des que arribi a l’Estat espanyol no he exercit com a periodista, sinó que he centrat la meva activitat en la denúncia de la situació que viu el poble sahrauí per aconseguir suports per als presos polítics de la nostra causa. Però si que hi ha una coordinadora a nivell estatal de periodistes sahrauís. Treballen amb els mitjans sahrauís per explicar totes les campanyes de suport que sorgeixen de l’Estat així com en altres països i alguns dels periodistes, per a mitjans internacionals, com Al Jazeera o la BBC.

Com es desvincula el teu treball com a periodista de la teva feina com a activista?
Quan vaig arribar a l’Estat espanyol vaig veure que era necessari que la població sabés tot el que estava passant al Sàhara i al mateix temps, vaig veure el necessari que era desenvolupar una activitat política. Aquestes són les raons que m’han fet deixar de banda la meva faceta de periodista per centrar-me en buscar suports per tot l’Estat a través de les xerrades amb col·lectius, polítics … Quan es va publicar l’ordre de cerca i captura contra mi, vaig decidir quedar-me. A partir d’aquest moment, molts dels nostres companys en la presons van començar a enviar missatges mitjançant les seves famílies. Altres dels activistes que encara segueixen en territori ocupat em van aconsellar que em quedés, ja que aquí puc ser la veu de la lluita que s’està donant allà. El meu paper aquí és una mica “forçat”, però és el que més beneficia la nostra lluita.

Hassana_3

Què penses de la cobertura mediàtica respecte al Sàhara per part dels mitjans de comunicació de l’Estat espanyol?
Els mitjans de comunicació estatals no dediquen massa espai a parlar del que està passant en els territoris ocupats i només ho fan en situacions concretes, com quan els militars marroquins van desmantellar el campament de la dignitat acabant amb la vida de moltes persones. En general, hi ha un boicot de molts mitjans de comunicació respecte a les informacions que vénen del Sàhara. Darrere d’aquests mitjans hi ha els polítics i els governs que donen suport a la ocupació marroquina per les relacions econòmiques que mantenen amb l’Estat marroquí. Espanya és la responsable del conflicte al Sàhara. Encara avui seguim patint les conseqüències de les seves polítiques. Cal afegir que Espanya continua sent la potència administradora del territori del Sàhara Occidental davant el Dret Internacional. Com a sahrauís ens dol molt que un Estat que és responsable de la nostra situació segueixi donant suport al règim d’ocupació marroquina públicament. Avui en dia, és membre del consell de seguretat de l’ONU i a l’abril es reuneix el Consell de Seguretat respecte al Sàhara Occidental i el mandat de l’ONU. L’ONU es troba al Sàhara des de 1991, quan es va establir per fer un seguiment del referèndum d’autodeterminació. Des del Sàhara, intentem que sigui l’ONU la que faci un seguiment de la situació dels drets humans als territoris ocupats, perquè és l’únic organisme internacional amb capacitat d’actuació en el conflicte. En moltes ocasions, fins i tot governs com el de França han votat en contra de les decisions de l’Organització per seguir amb la defensa dels interessos marroquins i francesos.

Per a molta gent, el Campament de la Dignitat va ser l’inici de les protestes conegudes com les “Primaveres àrabs”. Creus que va ser així?
El campament de la dignitat va ser l’inici de la primavera àrab. Molts governs i molts mitjans no ho han tingut en compte per l’especial situació del Sàhara. Estem molt orgullosos d’haver donat una lliçó a molts pobles en els països àrabs i també fora per aixecar-se contra els seus dictadors o els governs que els oprimeixen. El maig del 2011 vaig visitar Madrid i vaig trobar algunes haimes a la Plaça del Sol. Va ser emocionant veure com un element tan important de la cultura sahrauí com és la haima, es convertia en un símbol de lluita també aquí.

Si finalment haguessis de complir la condemna imposada per l’Estat marroquí, quin camí seguiria la teva lluita?
Després del campament Gdeim Izik vaig ser jutjat i condemnat a quatre mesos, durant els quals vaig poder sortir del país en diferents ocasions. En 2013, es va celebrar el judici militar que ens va imposar cadenes molt dures als activistes sahrauís. Va ser un judici molt important, que va concentrar l’atenció d’organitzacions internacionals com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. Fins i tot organitzacions marroquines de defensa dels drets humans van declarar aquest judici de farsa, de trampa, entre altres coses perquè un tribunal militar era l’encarregat de jutjar les accions de civils. Per a mi la sentència va ser molt dura. La vaig rebre aquí a Espanya i em vaig adonar que durant molt temps no podria tornar al meu país, ni veure a la meva gent i la meva família. Més encara em vaig preocupar quan un govern europeu, suposadament democràtic com l’espanyol, em denegava l’asil polític, quan compleixo tots els requisits per ser-ho i compto amb el suport de moltes organitzacions. Vaig ser jutjat dues vegades pel mateix fet i això vulnera el dret internacional. Des que vaig començar a la militància i l’activisme pacífic vaig prendre consciència que el que estic fent és una lluita que no és fàcil i en què puc perdre la meva vida, com tants companys a la zona ocupada morts pels militars. Quan pensava en la condemna, sabia que seria molt dur, més encara quan abans de la presó has de passar pels calabossos on es tortura als detinguts. Cinc dels meus companys, que estan actualment complint condemna, han denunciat que han estat violats amb ampolles de vidre. Jo no sóc millor que els companys que són a la presó i si Espanya acaba per enviar al Marroc, seré un exemple clar de com tracta el govern d’Espanya a persones que busquen sortides democràtiques pacífiques als conflictes en els seus països.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s