General

La campanya “Arreglin el meu lloc de treball”: dels mitjans i les xarxes socials a l’organització

Article d‘Ernest Cañada, d’Alba Sud

La campanya per la dignificació de les condicions laborals de les cambreres de pis comença a tenir forta repercussió a Espanya, empesa per algunes aparicions als mitjans de comunicació i l’ús que han fet les treballadores de les xarxes socials per difondre les notícies i enfortir la seva coordinació.

Sota el lema “Arreglin el meu lloc de treball”, la campanya ha estat impulsada per la UITA (Unió Internacional de Treballadores de l’Alimentació, Agricultura i Turisme) a través del Grup Professional de HRCT, presidit pel sindicalista argentí Norberto Latorre. A Espanya, les federacions sindicals de serveis dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, estan adherides a la UITA i han assumit també al campanya. A més, compten amb el suport de la Regional Llatinoamericana de la UITA i d’Alba Sud, un centre d’investigació i comunicació amb seu a Barcelona.

Aliances Nord-Sud
La relació entre Alba Sud i la Rel-UITA va començar a teixir-se a Centre-Amèrica molt abans que comencés la campanya. Des de l’any 2009, ambdues organitzacions han estat treballant juntes acompanyant diferents col·lectius de treballadores i treballadors vinculats a l’activitat turística a El Salvador, Nicaragua o Costa Rica. També han treballat juntes en l’anàlisi de les dinàmiques d’expansió dels capitals hotelers d’origen espanyol, en especial balear, a Amèrica Llatina. I és des d’aquesta relació de treball en comú i confiança, que després es planteja col·laborar en l’extensió de la campanya a favor de els cambreres de pisos també a Espanya, en aliança amb altres organitzacions socials de la UITA.

6

Eulàlia Corralero a Lloret de Mar. Foto: Ana Núñez

Aparicions als mitjans: aprofitant espais
Un dels principals problemes de les cambreres de pis per millorar les seves condicions de treball és la situació de invisibilitat, menyspreu i discriminació en què viuen. Així, un objectiu prioritari de la campanya ha estat el d’ajudar a donar veu i afavorir que les treballadores poguessin explicar la seva pròpia realitat. Preteníem que el gran públic conegués la duresa del seu treball diari i la precarització de les seves condicions laborals, que s’han deteriorat molt en els darrers anys, quan l’empresariat hoteler, gràcies a la crisi, ha pogut imposar uns condicions draconianes.

Per començar a trencar el setge informatiu, que dificulta també l’organització sindical, comptàvem en primera instància amb les pàgines web de Rel-UITA i Alba Sud. D’aquesta manera, vam començar publicant una sèrie d’entrevistes a cambreres de pisos de Mallorca: Dolores Ayas, Angelina Alfaro, Soledad Castro, Isabel Moreno, Esther Ortega, Pepi Lora i María González. Totes elles delegades sindicals de CCOO I UGT en els seus respectius centres de treball. Des d’aleshores, hem continuat publicant-ne amb treballadores d’altres indrets d’Espanya.

Tot el treball de comunicació ha estat permanent des de que va començar la campanya. Disposar de mitjans propis és fonamental: hem pogut anar pujant els continguts que volíem sense cap tipus de restricció i controlant el ritme del que ens interessava difondre en cada moment.

Malgrat la importància dels recursos propis, el salt en termes comunicatius el vam quan vam publicar un article al diari El País a finals de juliol de 2014, “Las que limpian los hoteles”, amb testimonis de les treballadores de Mallorca. A l’edició digital del diari es van recollir més de 7.800 “m’agrada” de Facebook.

Arran d’això, altres mitjans també es van interessar pel tema. Poc temps després, la Cadena Ser a Balears, una de les emissores més escoltades a Espanya, ens feia una entrevista, a mi i a Dolores Ayas, una de les treballadores que havia aparegut en el primer article. I a continuació, el Diari de Mallorca, el principal diari en paper, va posar en portada la problemàtica de la precarietat del treball de les cambreres de pisos. A l’interior van dedicar dues pàgines senceres a la campanya.

7

Eulàlia Corralero. Foto: Ana Núñez

El debat al carrer: una experiència compartida
Aquestes aparicions als mitjans de comunicació de masses han ajudat a que el tema fos visible i que en alguns casos, com a Mallorca, on el turisme és la principal font d’ocupació, es parlés a qualsevol lloc sobre les condicions de treball de les cambreres de pisos i altres col·lectius del sector hoteler. El treball en el sector del turisme és una experiència compartida per moltes persones a llocs com Mallorca i, tot i així, poques vegades ha estat motiu d’atenció als grans mitjans o, com a mínim, no des de la perspectiva dels treballadors i treballadores. D’aquí que la campanya connectés amb una necessitat soterrada.

La difusió massiva de la campanya ha facilitat també que el tema es comencés a discutir en cercles polítics. Així, David Abril, diputat al Parlament de Balears pel grup polític MES, de l’esquerra, va escriure dos articles en què parlava de la campanya, i va assenyalar la necessitat d’obrir un debat públic sobre les condicions laborals en el sector hoteler. A més, va reclamar més atenció per part del Parlament i del Govern sobre els treballadors i treballadores del sector, dedicats fins el moment a elaborar polítiques a mida dels interessos dels grans hotelers.

L’ús de les xarxes socials: amplificar i retrobar-se
Però els avenços que s’han produït en la campanya en termes comunicatius i de visibilitat, no poden entendre’s sense la participació activa que elles mateixes han tingut a les xarxes socials. Cada un dels articles i entrevistes ha estat reproduït i difós massivament per les mateixes treballadores. Inicialment, tenien més difusió si procedia d’un mitjà de comunicació de masses, perquè aportaven certa legitimitat que estimaven necessària en tractar-se d’una problemàtica tan invisibilitzada. Però després, va començar a succeir el mateix amb qualsevol de les entrevistes que publicàvem a Alba Sud o la Rel-UITA. Les treballadores van descobrir que hi havia persones que estaven parlant d’elles o que alguna de les seves companyes estava compartint la seva experiència i van decidir aprofitar-ho. Els continguts s’han reproduït també per grups de Facebook especialitzats en aquest col·lectiu laboral, com Gobernantas, que dirigeix Mar Torres, Camareras de piso del Mundo o Historias de trabajadores de hotel, entre altres.

Els grups a les xarxes socials juguen un paper molt important, perquè en un moment en què el col·lectiu de les treballadores de pisos està molt segmentat i dividit, i amb grans dificultats per una afiliació sindical massiva, es converteixen en els instruments a través dels quals les treballadores arriben a altres companyes, comparteixen experiències, es reconeixen com a col·lectiu a partir d’experiències compartides, i es donen ànims mútuament.

En aquest procés ha estat especialment important la creació del grup de Facebook Las Kellys, impulsat per les treballadores de Lloret de Mar i administrar per Eulalia Corralero, cambrera de pis i delegada sindical de CCOO. El grup s’ha convertit en un espai de referència per a la difusió d’experiències i el debat sobre la situació laboral de les cambreres de pis.

51

Eulalia Corralero i Aitzíber Sáez, treballadores a Lloret de Mar. Foto. Ana Núñez

La campanya continua: enfortir l’organització
La campanya a Espanya compta tan sols amb uns pocs mesos de vida. Tot i així, ja ha despertat l’interès i motivació de moltes treballadores del sector turístic, que estan usant les noves tecnologies per fer-se visibles, denunciar la seva situació, compartir experiències i començar a coordinar-se.

Eulalia Corralero, en una entrevista recent, en valorar el paper que estava jugant el grup de Las Kellys, deia: “Poc a poc s’arriba molt lluny. Ja es parla de que es pot fer alguna cosa per canviar l’explotació a la que estem sotmeses. Fins fa no gaire, tot eren queixes sense esperança”. Sens dubte, les xarxes socials tenen riscos, però també poden convertir-se en eines de comunicació al servei de les treballadores i treballadores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s