Actualitat / General

Charlie Hebdo en clau de Sud global

El passat 11 de febrer la Xarxa pel Dret a la Informació i la Comunicació, de la qual forma part el projecte DevReporter Network, va organitzar una taula rodona amb el títol «Ser o no ser Charlie: un abans i un després per al dret a la informació i la llibertat d’expressió?». Les tensions entre diversitat cultural, desigualtats econòmiques i llibertat d’expressió van ser molt presents en el debat.

Montse Santolino
@montsanto

A la taula, moderada per la professora Anna Clua, va haver unanimitat a l’hora d’entendre que els diferents governs estaven utilitzant l’atemptat contra la revista satírica Charlie Hebdo per retallar totes les llibertats, inclosa, per descomptat, la llibertat d’expressió. Miquel Gallardo, president de l’Associació de Professionals de la Il·lustració de Catalunya, va parlar, sobretot, amb imatges: va fer una selecció de les moltes que van córrer per les xarxes socials amb el hashtag #JesuisCharlie i va mostrar-se sorprès de la profusió de llapis, sobretot perquè és un estri amb què ja no treballen els il·lustradors. En general, va mostrar-se crític amb tot el succeït, amb la instrumentalització que se’n va fer del atemptat i amb la campanya de solidaritat que va resultar, en una línia totalment contrària a l’esperit de la revista atacada: «l’humor gràfic de Charlie Hebdo no és de metàfores sinó de caca-cul-pet i es caracteritza per no tenir límits, l’únic límit que ha de tenir l’humor és que sigui bo, demanaria a tothom que accepti crítiques a les seves creences perquè l’humor és una bona forma d’avançar com a societat”. Interpel·lat sobre la complexitat de les societats multiculturals, Gallardo va dir que el respecte era necessari, però també un «nucli dur» de gent disposada a «ficar-se amb tot».

TwitCharlieHebdo_1

Dardo Gómez, secretari d’organització de la Federació espanyola de Sindicats de Periodistes, i membre de la Xarxa, va donar diversos exemples, des de l’espionatge de correus electrònics a periodistes d’investigació del Regne Unit a les dades de l’últim Informe de Reporters sense Fronteres, de com s’està limitant el dret a la informació arreu, en un marc de retallades de drets a nivell global. A l’Estat espanyol recordà que el context ja era d’unes lleis antidifamació molt restrictives, a les quals s’afegia ara la Llei Mordassa i el Pacte antiterrorista i les seves reformes al Codi Penal. Les consignes de la Federació Internacional de Periodistes són però que cal “resistir el discurs de l’ultraseguretat, no cedir al al discurs de l’odi i el racisme, i denunciar l’efecte de les discriminacions i les desigualtats“. En aquest sentit Gómez va apel·lar a la responsabilitat periodística per tal de facilitar la convivència multicultural, i va plantejar el respecte al dret a la diferència, com «el nou horitzó de la llibertat d’expressió». Agafant paraules del president de PEN internacional que va dir que «s’ha de tenir una pell molt gruixuda per viure en democràcia», Gómez va defensar que cal educar des de ben petits en la llibertat d’expressió.

Els invisibles
Si mesuréssim la quantitat d’informació als mitjans sobre l’atemptat contra Charlie Hebdo i sobre aquells perpetrats al sud, constataríem una enorme desigualtat. El professor de Periodisme Social de la UAB Carlos Zeller, en va parlar: “El que ha succeït a París només és nou perquè ens passa a nosaltres, en el Sud global és l’habitual. A Mèxic el terror ritual de l’execució bàrbara és el normal per als periodistes des de fa 20 anys».

ilustracióBoko

Per Zeller, el problema ve de lluny i hi ha una responsabilitat periodística en haver generat grans zones d’invisibilitat: “el capitalisme global és l’horror màxim, si no sabem veure això no podem entendre res, no és acceptable que tinguem un atac de lucidesa amb l’atemptat sense reflexionar en profunditat sobre la deriva de la professió, i el concepte mateix de llibertat d’expressió“. Zeller va posar com a exemple l’esfondrament del Rhana Plaza, «l’accident laboral més gran de la història» i com cap mitjà ha estat capaç de posar en relació les xifres de beneficis de les empreses tèxtils espanyoles amb el fet que subcontractaven a dones com les que van morir.

Interrogats sobre com promoure la mobilització social entorn el dret a la informació i a la comunicació, un dels objectius principals de la Xarxa, Miquel Gallardo va afirmar que reivindicar-los era una responsabilitat de tota la ciutadania, i Carlos Zeller va parlar de la necessitat de «problematitzar» el tema de la qualitat de la informació. Va coincidir amb Dardo Gómez en la necessitat que els periodistes reflexionin sobre la seva professió, i entenguin que tenen un nou rol i que no són un intermediari central.

 

Carta d’editors britànics contra l’espionatge
http://www.pressgazette.co.uk/every-national-newspaper-editor-dacre-rusbridger-signs-save-our-sources-protest-letter

Classificació mundial de la Llibertat de premsa 2014 de Reporters sense Fronteres
http://index.rsf.org/#!/

Exposició virtual: els humoristes espanyols amb Charlie Hebdo
http://www.rsf-es.org/news/espana-los-humoristas-espanoles-homenajean-a-charlie-hebdo/

La Federación de Sindicatos de Periodistas (FeSP) rechaza el discurso del miedo que proclaman quienes contraponen la seguridad a la libertad
http://www.mundoobrero.es/pl.php?id=4482

 

Vídeo #SomDebat3 de Som Atents

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s