Actualitat / Entrevistes

Issa Amro: “La càmera és una màquina de vida”

El 2006 van començar una campanya per explicar el que succeïa a Hebron, una ciutat palestina amb un assentament israelià en ple centre. Les úniques armes: les càmeres. Des d’aleshores, l’activista Issa Amro amb l’organització Youth against settlements -i durant un període amb B’Tselem (The Israeli Information Center for Human Rights in the Occupied Territories)– s’ha dedicat a gravar les violacions dels drets humans per part d’Israel i documentar la vida del poble palestí. El 2009 va guanyar el premi One World Media per la seva participació en el projecte “Shooting Back” de B’Tselem, que distribuia càmeres i capacitava els palestins per denunciar els abusos militars i dels colons. Amro va ser a Catalunya en el marc de Ciutats Constructores de Pau, un projecte conjunt entre l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats i l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

Issa_Amro

El projecte neix per documentar la violació dels drets humans, però va més enllà i persegueix visibilitzar la població palestina?
Al principi només teníem sis càmeres i les distribuíem entre algunes famílies. El 2007, l’organització B’Tselem es va interessar pel projecte i el va adoptar durant tres anys, focalitzant-lo en els drets humans. Nosaltres vam anar més lluny i vam volem utilitzar les càmeres com una eina per transmetre una imatge de poble palestí: com viuen, els casaments, les seves festes i cerimònies, així com dels atacs que rebem. Ajudàvem a gravar, editar materials i penjar-los a la xarxa i fins i tot un vídeo d’un minut va arribar a guanyar un premi fa tres anys als Països Baixos. Hebron és una ciutat plena d’històries i volem donar a la joventut l’oportunitat d’explicar-les amb el testimoni més creïble que és la càmera. Ens hem convertit en un malson per a locupació. Els nostres voluntaris i les famílies implicades estan molt convençudes de que és necessari implicar més gent i desafiar els soldats.

Com escolliu les persones per participar en el projecte?
Primer vam començar mapejant l’àrea, donant càmeres en els punts més calents: a prop de l’assentament, de les comissaries de policia… Bàsicament, on es produeixen més sovint les violacions dels drets humans. Vam començar a seleccionar activistes preparats per desplaçar-se a la zona per oferir entrenament a la població, i aleshores vam decidir anar més lluny i donar càmeres també a les famílies per a que expliquessin la seva vida i la causa palestina. Alhora, vam començar a utilitzar càmeres per registrar totes les nostres activitats, per exemple, el projecte de renovar una guarderia. Amb les càmeres aconseguim la història completa, configurem la memòria. Tenim un gran arxiu obert a periodistes, cineastes… De fet, una de les nostres històries va estar als mitjans israelians durant una setmana: un soldat va intentar disparar un palestí. La notícia va donar la volta al món i el vídeo va tenir més de 300.000 visites.

La càmera és una arma de denúncia, però també protegeix aquells que l’utilitzen?
Estem donant a la joventut una eina no violenta per reaccionar davant la violència de l’ocupació israeliana. Sempre que hi ha una acció sorgeix una reacció, i intentem que sigui en clau positiva. Que en lloc de llençar pedres, gravin, i així obtenir millors resultats. Al mateix temps, ens permet obtenir evidències jurídiques. Com a palestins estem subjectes a la llei militar israeliana i, per llei, som culpables fins que no es demostri el contrari. Amb les proves del vídeo s’evidencia la nostra innocència, aconseguim que la policia consideri el nostre testimoni. Els utilitzem com a fonts en els mitjans de comunicació, pels moviments socials, per sensibilitzar… anem a universitats, a les escoles i mostrem els vídeos, ensenyem als palestins que viuen aïllats del conflicte el què succeeix. Si en algun moment la Cort Penal Internacional actua, necessitarem proves, així que nosaltres continuem construint un arxiu. Jo ja no puc moure’m sense càmera, quan la porto em sento més segur, és la meva arma. Per a nosaltres, la càmera és una màquina de vida.

Aleshores, el vostre treball també té efectes jurídics…
Sí, hem utilitzat els vídeos als judicis en diverses ocasions. Ara, els nostres audiovisuals serveixen a la causa per reobrir el carrer principal dHebron (Open Shuhada Street), tancat per l’exèrcit israelià.

Heu tingut repercussió mediàtica. Quina relació manteniu amb els mitjans?
Tenim bones relacions amb els mitjans de comunicació, els facilitem bons materials. Ara procurem construir relacions amb mitjans internacionals, perquè bàsicament la mantenim amb mitjans locals palestins i israelians. Estem pensant en organitzar una trobada estratègica per crear llaços amb els palestins que viuen fora. Cal dir que la valentia de gravar i generar cultura de documentació, automàticament, té repercussió mediàtica. A mi em van trencar la càmera cinc vegades en un dia, em van pegar, em van intentar prendre la càmera, però vaig protegir la cinta de vídeo. Ara, els soldats estan espantats perquè els gravem, se senten controlats. Saben que no estan actuant correctament i no volen que s’evidencii davant l’opinió pública.

Durant l’últim atac contra Gaza, moltes persones van relatar el dia a dia dels bombardejos. Actualment, qualsevol pot convertir-se en “periodista comunitari”?
En un context com el palestí, és molt important el relat comunitari, perquè la comunitat és testimoni de la violació dels drets humans. Per sort, tenim xarxes a Palestina, però hem de millorar la nostra connectivitat. Donar suport a un discurs amb una imatge, i encara millor, amb un vídeo és d’extrema importància. Hem de deixar constància i proves del què veiem i vivim en pròpia pell.

Gemma Garcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s