Activitats / Actualitat / General / Trobades

Això és el que pensen els periodistes sobre les ONG

Article de Jordi de Miguel Capell / @jordidemiguel

Ping. Pong. A les trobades entre periodistes i ONG, és habitual l’intens intercanvi d’impressions sobre les virtuts i mancances d’uns i altres a l’hora d’informar sobre cooperació i desenvolupament. Sense xarxa, gairebé sempre ping-pong. En el darrer seminari organitzat per la xarxa Catalunya devreporter, però, va prevaldre la veu dels mitjans. Ping.

Foto_4
En la primera part de la trobada, celebrada el passat 21 de novembre al Col·legi de Periodistes, el Director de l’Observatori de la Cobertura dels Conflictes (UAB), Xavier Giró, va presentar les conclusions de la investigació “La cooperació i la solidaritat internacional segons els mèdia a Catalunya”. L’estudi, elaborat a partir de dotze entrevistes amb periodistes i l’anàlisi de 112 peces publicades, conclou que a les redaccions conviuen dos grans marcs interpretatius sobre la cooperació: un de tradicional, que entén la solidaritat com un valor vinculat l’assistencialisme; i un altre d’integral, que dóna veu a la lluita per la justícia social i les transformacions estructurals que es requereixen per a aconseguir-la. Malgrat constata un major enteniment d’aquesta concepció, l’informe també percep entre els periodistes “cert buit o desconeixement respecte al sistema de cooperació i del funcionament intern de les ONG en projectes a llarg termini”.

Preguntades pel treball amb entitats, les periodistes entrevistades valoren positivament la possibilitat de trepitjar terreny i accedir a testimonis per a il·lustrar dades que, sent necessàries, sovint són presentades de forma freda. L’opinió majoritària és que la comunicació de les grans ONG funciona bé perquè aquestes tenen bons gabinets de premsa i saben cultivar les relacions amb la premsa. Per això, per a poder atendre les entitats mitjanes i petites, se suggereix la creació d’una mena de central de “compres-vendes” que vehiculi la seva comunicació amb els mèdia. En qualsevol cas, les periodistes valoren com a positiu el contacte directe i personal, així com la publicació d’ informes clars, ben enfocats i adaptats a les particularitats de la premsa local.

Segons Giró, la publicació d’informacions sobre desenvolupament continua depenent en gran mesura dels valors de noticiabilitat clàssics (conflicte, novetat, urgència, actualitat, proximitat), la qual cosa genera “un cert desencaixament amb les opinions sobre el valor informatiu de la cooperació”. En qualsevol cas, l’enfocament o marc interpretatiu que tindrà la peça publicada, afirma, estarà condicionat per sis factors: el fet en sí mateix, les fonts consultades, la cultura social predominant, el programa o secció on es disposen i la pressió per aconseguir audiència, el mitjà i els periodistes. Són aquests darrers els que, d’acord a Giró, tenen la darrera paraula: “Els periodistes segueixen sent fonamentals per a obrir esquerdes als seus mitjans i proposar temes i enfocaments diversos. Per això són tan importants espais de trobada com aquest”.

Foto_2

Dels continguts a la comunitat: L’experiència de The Guardian
Primer avís: “Les ONG han de ser conscients que viuen en una bombolla”. Segon avís: “En comptes de competir amb altres ONG per un espai als mitjans, cal pensar de quina manera s’aporta valor a una problemàtica global”. Qui dóna els avisos és Eliza Anyangwe, editora del Global Development Professionals Network, la xarxa de professionals de la cooperació del diari britànic The Guardian. Durant la segona part del seminari, Anyangwe va esbossar el funcionament d’aquest portal de referència en l’àmbit de la informació per al desenvolupament, fent especial èmfasi en la necessitat d’un periodisme que amplifiqui veus i fomenti el debat amb les comunitats que s’hi apleguen: “Entenem el periodisme obert com una oportunitat per canviar les dinàmiques de poder amb els lectors i generar debat. És per això que tots els continguts del portal són oberts als comentaris; qui hi escriu s’ha de comprometre a seguir-los i a defensar la seva peça interactuant-hi”.

En la seva exposició, tampoc van faltar els consells per a les ONG. Segons Anyangwe, cal que les entitats vinculin la singularitat de les seves històries amb una visió més àmplia de la realitat, per aportar-hi valor. “No val la pena insistir als mitjans perquè facin el que no faran mai: el que cal és afegir valor a la seva agenda”. Com a exemple, Anyangwe va posar el cas de les migracions, un fenomen d’interès tant al nord com al sud, i al voltant del qual circulen una gran diversitat d’històries. Aquestes històries, però, haurien de fugir de posicions bonistes. “No es tracta només d’explicar la meva història partint de la idea que sempre fas el correcte. A The Guardian, contínuament, demanem noves versions del que ens envien. Per exemple, preguntem a les ONG quines lliçons han après en el seu treball, perquè és la manera de saber també quines coses no han funcionat”. En els continguts, a més, haurien de pesar més les similituds existents amb les comunitats beneficiàries que les diferències: “Generar aquesta empatia pot fer créixer l’interès dels lectors pel treball o àmbit d’actuació de les ONG”.

Foto_3A l’hora de treballar amb mitjans, Anyangwe creu que cal tenir presents les dinàmiques de poder que es posen en joc. Les ONG tenen el poder d’accedir a les veus de les comunitats amb què treballen; els mitjans, la capacitat per explicar-les i la voluntat de fer-ho amb independència de qui les finança. Una via per garantir aquesta independència és donar accés directe, sobre el terreny, a aquestes veus; una altra és oferir eines que permetin als i les periodistes elaborar les seves pròpies històries a partir de la valuosa informació que gestionen les ONG. Al respecte, Anyangwe va fer una crida a explorar les possibilitats que obre el periodisme de dades. “Normalment, les ONG no presenten dades en formats adequats per als mèdia. Si aquestes dades, a més, són obertes, els periodistes podran estirar del fil i generar noves peces”. Segons Anyangwe, perquè aquestes històries arribin a bon port és fonamental conèixer les dinàmiques de treball dels periodistes i comptar amb professionals familiaritzats amb els seus registres. Per això, tal i com afirmen els periodistes catalans enquestats, costa més treballar amb petites organitzacions que no disposen d’una estructura comunicativa sòlida.

Anyangwe va cloure la seva intervenció convidant periodistes i ONG a aprofitar el 2015, Any Europeu del Desenvoulpament, per a experimentar amb noves narratives sobre els Objectius del Mil·leni.

Storify del Seminari:
https://storify.com/jordidemiguel/3r-seminari-catalunya-devreporter

Power Point de presentació de Global Development Professionals Network:
https://catalunyadevreporter.files.wordpress.com/2014/11/devreporter-slides.pptx

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s