Actualitat

Els deu pecats dels gabinets de comunicació

Article de David Espinós
@davidespinos

Les organitzacions siguin del tipus que siguin (empreses, partits polítics, clubs esportius, centre culturals, ONG…) sempre volen controlar el que diuen els mitjans de comunicació sobre elles. Inclús organitzacions que es caracteritzen per una manera respectuosa de relacionar-se amb els mitjans, sovint, cauen en aquest joc perillós. Aquest control és un objectiu legítim, però des del meu punt de vista erroni.

Des dels seus gabinets de comunicació, induïts pel seu director o pels màxims responsables de l’organització, se sol treballar amb intensitat en aquesta direcció. Hi ha altres estils de gestió que opten per generar i oferir la informació que considerin necessària a l’espera de que els mitjans, l’utilitzin com consideren oportú. Són dues maneres estratègiques antagòniques d’entendre el treball que s’ha de realitzar des d’aquest departaments. Pressionar o confiar? No tot és blanc o negre, però sí que de seguida es percep si s’opta per una opció o per una altra.

Aquesta obsessió per controlar els mitjans porta els gabinets de comunicació i premsa a cometre errors que no solen ser del gust dels companys periodistes que treballen als mitjans.

SANYO DIGITAL CAMERA

Aquests són els deu pecats a evitar:

1. No pressionaràs. No trucaràs un periodista per explicar-li què han de publicat i què no o sí publica una informació indicar-li com han de fer-ho. Convé recordar que a ningú li agrada que li diguin com ha de fer el seu treball.

2. No amenaçaràs. No trucaràs a un periodista per «amenaçar-lo» perquè ha publicat quelcom cert però que no ha agradat a l’organització. En el cas que hagi publicat una informació errònia o falsa se li ha de fer notar i exigir rectificació, però mai perdre els papers.

3. No seràs pesat. No trucaràs un periodista, encara que no tinguis res interessant a dir, per comentar el dia o fer suggerències vàries. Els periodistes solen detectar ràpidament els caps de premsa cansinos i interessats

4.No mentiràs. No mentiràs mai als periodistes. Es pot guardar silenci o dir «aquesta pregunta» no te la puc respondre, però mentir té poques coses favorables a mig i llarg termini i sempre acaba passant factura

5. No vacil·laràs. Respectaràs el treball dels periodistes. Si es convoca una roda de premsa s’han d’acceptar preguntes i respondre-les totes amb educació. I si se’ls convida a un acte, s’ha de facilitar el treball i no posar-los traves. Al cap i a la fi, ha estat l’organització la que ha decidit que hi hagi presència de periodistes, per tant, toca posar-ho fàcil. Fer-los la vida impossible és contraproduent.

6. No serà impuntual. Respectaràs el temps dels periodistes. El temps dels periodistes val el mateix que el del president del Govern o el de qualsevol altre ministre, alcalde o regidor. Quan es convoca una roda de premsa o un acte a una hora concreta, ha de començar amb màxima puntualitat. Si no és així, els periodistes començaran el torn de preguntes més «calents» del que és necessari.

7. No t’entregaràs. No t’entregaràs totalment a l’organització per a la que treballes i tampoc t’oblidaràs dels teus valors professionals i personals. L’entrega total i a qualsevol preu a la causa (l’organització en qüestió) afectarà la mala reputació del gabinet de comunicació, però també la del periodista a títol individual. Quan busqui un canvi d’aires, el gremi tindrà present la teva actitud en el passat.

8. No t’equivocaràs d’enemic. No pensaràs que els periodistes són els principals enemics de la teva organització. El pitjor enemic sol ser la pròpia organització i les seves port irracionals.

9. No seràs lent. Respondràs el més aviat possible les peticions que facin els mitjans. A qualsevol persona li agrada que li responguin les preguntes que fa i els periodistes no són una excepció. El silenci per resposta no és el millor camí. Millor respondre quant abans a les peticions d’informació, i més encara, si la resposta va ser negativa.

10. Ni ningunejaràs ningú. No seràs prepotent amb ningú ni oferiràs un tracte diferents als mitjans en funció de la repercussió que tinguin. Tots hem estat becaris en algun moment i convé respectar tot el món i no creure’s que per ostentar un càrrec un està per sobre del be i del mal.

Lògicament, «cada maestrillo tiene su librillo». Alguns pot ser que discrepin d’aquests pecats. Altres, al contrari, n’afegirien alguns més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s