Actualitat / Entrevistes

“El periodisme ha de fer seguiment dels processos i vincular les organitzacions”

“Per un periodisme en temps de conflicte i post-conflicte”. Així es defineix la Plataforma de Periodismo colombiana, que coordina l’associació Consejo de Redacción. Va néixer el novembre de 2013 i compta amb el suport de diferents organitzacions, com la DW Akademie i l’Agència Alemanya per a la Cooperació Internacional (GIZ). L’objectiu és millorar el periodisme a Colòmbia i la seva web és una eina on crear comunitat, compartir coneixement i experiències. Parlem amb la periodista de la plataforma Edilma Prada Céspedes.

Edilma Prada - muy personal_OK

Gemma Garcia, FCONG

Quins objectius persegueix la Plataforma?
Neix amb la intenció de formar periodistes en conflicte, post conflicte. Com a professionals hem de preparar-nos enfront un possible escenari de post-conflicte. Volem teixir una comunitat de periodistes per generar continguts i compartir experiències sobre pau, conflicte, democràcia i drets humans. El projecte té diversos components, un és la formació. La pàgina web és una eina on pujar continguts útil, manuals, publicar entrevistes, esdeveniments o recursos per a que els periodistes s’autoformin, però també realitzem formació sobre el terreny perquè el nostre focus és el periodisme regional de fronteres.

Després de tants anys de conflicte armat, és necessari canviar l’enfocament del periodisme?
Tenint en compte el context colombià, en aquest moment ens estem preocupant per definir el periodisme de pau. Molts periodistes ens hem graduat com a periodistes per cobrir un conflicte, portem 50 anys cobrint el conflicte armat, però ens costa pensar en la pau. Aquest és justament el repte que tenim a Colòmbia, pensar en periodisme de pau. Al mateix temps, molts diem que de periodisme només n’hi ha un, que no ha de portar cognoms ni de pau, ni de conflicte, ni de gènere, ni de mediambient…El periodisme és el que es fa amb qualitat, profunditat i investigació. Aquell que no només s’encarrega de registrar la nota del dia a dia, sinó que fa seguiment dels processos i vincula organitzacions. En aquest cas, és el periodisme que parla amb totes les fonts, però especialment dóna oportunitat de parlar a les víctimes del conflicte armat.

Quins són els temes que ha d’abordar el periodisme que defineixes?
Primer hem d’aprendre a donar un gir al titular de guerra que tenim molt interioritzat, i aleshores començar a vincular altres temes a l’agenda periodística, com la memòria, reconciliació, el perdó, la construcció de pau i també visualitzar les iniciatives socials. Des de la Plataforma de Periodisme, ens estem reunint amb periodistes del país per establir l’agenda de pau que també té molts matisos de conflictes socials, mediambientals, ètnics, de terres i una mirada sobre aquells que estan aportant per la pau. Tenim un repte gran a Colòmbia que és contribuir a la veritat. Hem de fer memòria, entrevistar les víctimes, identificar nous actors, noves fonts, recórrer els territoris… Al cap i a la fi, hem de formar-nos en tres aspectes clau: en post-conflicte i els temes vinculats, en les regles bàsiques del periodisme d’investigació i en les noves tecnologies: aprendre a visualitzar dades, narrar històries multimèdia i utilitzar les xarxes socials.

En aquest periodisme, les organitzacions pel desenvolupament, la pau i els drets humans quin paper juguen?
És important que la societat civil i les organitzacions es vinculin als periodistes per incrementar les eines i aportar tot el coneixement i treball realitzat sobre les diferents temàtiques. Amb Ginna Morelo, presidenta de l’associació Consejo de Redacción, estem intentant detectar les iniciatives civils de pau que ningú ha registrar a Colòmbia. N’hi ha algunes que han tingut molta presència mediàtica, però n’hi ha moltes altres que han estat invisibilitzades. També estem intentant unir periodistes de diversos països que han viscut conflictes: Alemanya, Perú, Guatemala, Argentina o periodistes mexicans. A més de les organitzacions, també desitgem que l’acadèmia es vinculi en aquesta tasca.

Des d’aquí, sovint realitzem cobertures sobre països del sud amb poques fonts del sud. Creus que vincular-nos amb periodistes locals pot ser una bona fórmula per a evitar-ho?
Per descomptat. Aporten coneixement del terreny i fonts locals. Nosaltres cada any, invitem periodistes de diversos llocs del món per a que ens expliquin com treballen. És clau saber com ho fan a altres llocs per aconseguir eines i intercanviar experiències. A la Plataforma hi ha una secció que es diu Comunitat on per unir-t’hi has d’emplenar un formulari. Tot i per ara, només acceptem periodistes que treballen a Colòmbia, veiem la necessitat d’obrir un capítol internacional, per a que periodistes de diversos llocs estiguem en contacte.

Quina diagnosi fas del periodisme colombià?
Som valents perquè cobrir un conflicte és molt complicat, hi ha periodistes que han realitzat grans investigacions, malgrat la censura i les amenaces. Dels sis milions i mig de víctimes del conflicte, hi ha més de 150 periodistes morts. Ha demostrat ser responsable i ha visibilitzat escàndols com el paramilitarisme. La societat ha conegut molts casos que haguessin quedant en l’oblit. Però al mateix temps, el llenguatge militar està molt marcat i ho critiquem. El periodisme sovint és molt ‘groguista’, i s’ha vinculat a fronts militars. Ens hem quedat en les fonts oficials i hem oblidat fronts com les víctimes.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s