Activitats / Actualitat / General

Impressions del curs Nous formats per a cobertures socials

Enhorabona a Devreporter i a la Fede per organitzar el curs “Nous formats per a cobertures socials” al Col·legi de Periodistes. Encara que en principi el curs estava orientat a periodistes de mitjans, al departament de Comunicació de Mans Unides vam considerar que era una oportunitat per reflexionar sobre la nostra tasca com a comunicadors d’una ONG i per aprendre nous formats per augmentar la qualitat i la profunditat de la nostra comunicació. Per això ens vam apuntar a aquesta formació les tres persones que formem el nucli de l’equip de comunciació de Mans Unides.

Jo, Daniel Ortiz, com a cap de comunicació de Mans Unides, i els meus companys Elena Señor i Hugo Pérez, volem compartir amb vosaltres en aquest blog les nostres impressions.

DSC_0360

Curs Nous formats per a cobertures socials. FOTO: Gemma Garcia

 

Comunicació corporativa vs comunicació transformadora

A les ONG parlem molt de comunicació transformadora i d’educació transformadora per contribuir a construir una ciutadania global crítica i compromesa. Ara bé, quan apropem la lupa al que estem fent realment, cal ser autocrítics com a sector, perquè la tendència dominant és fer una comunicació corporativa, que posa l’èmfasi en “vendre” la marca per captar fons, en parlar de les nostres activitats internes que, per cert, la majoria de les vegades, són ben poc interessants des del punt de vista periodístic.

El curs va ser un bon marc per reflexionar sobre tot això, una reflexió que ja estem fent des de fa temps a l’equip de comunicació de Mans Unides. En aquest context del Col·legi de Periodistes vam reforçar especialment la idea que els comunicadors de les ONG som periodistes i que hem de comunicar amb criteris periodístics, mirant d’explicar històries interessants i analitzar el que està passant al món i el perquè està passant.

Això interessarà, sense dubte, molt més la nostra audiència i els mitjans de comunicació que ens poden tenir com a fonts d’informació. I si interessa més, perquè és bon periodisme amb el valor afegit d’una mirada alternativa al mainstream dels grans mitjans de comunicació, estem posant les bases per a que la nostra audiència pugui augmentar, per a que la base social de les ONG pugui creixer, perquè ens estarem guanyant amb una bona informació i amb un bon anàlisi la nostra credibilitat.

Som ben conscients que hi ha una pressió sobre els departaments de comunicació de les ONG per fer marca i aconseguir recaptar fons. I més en aquests temps de crisi i de retallades. Per això cal trobar l’equilibri. I, sobretot, prendre consciència que el bon periodisme és més efectiu per asolir aquests objectius “pràctics” que la comunicació corporativa, que -com passa amb els departaments de comunicació de les empreses- té poc interés i poca credibilitat.

Daniel Ortiz

Reinventar-nos com a periodistes

El curs jo crec que tenía dues utilitats:

Per a periodistes: els hi donava eines per fer una feina més atractiva envers les noves tecnologies, sobre tot molt enfocat en el periodisme de dades del que vam tenir dues expossicions.

Per a professionals de comunicació de les ong: ens donava claus per repensar la nostra feina: no mirar-nos el melic amb les nostres informacions internes que, de fet, no interessen a ningú. Ser més proactius, en el sentit de què podem donar en teoria una informació més independent que pot ser valuosa pel lector, alhora que tenim a mà els testimonis de les contraparts que tant necessiten els periodistes per donar una informació més propera i més “real”.

En definitiva, a uns i altres animava a “reinventar-se”, als periodistes a fer la informació més atractiva pel lector i diferenciar-se de la resta buscant-se les pròpies fonts i noticies per part del periodisme de dades. Igualment, els hi animava a crear la seva pròpia via de comunicació, tenint l’especialització com un dels factors més importants.

En quant als comunicadors de les ONG els anima a crear vies alternatives de comunicació, més fiables i menys polititzades i menys comercials. Som una font més imparcial, creible i amb Internet i facebook, twitter i blogs tenim noves eines molt potents de comunicació per arribar al lector.

Elena Señor

 

Continguts del curs

El primer dia del curs “Nous Formats per a Cobertures Socials” es va centrar en el periodisme de dades. Més concretament en com el periodista ha d’interpretar i saber utilitzar les dades per fer una informació més completa i ajustada a la realitat. En Paco Martín i l’Eduard Martín-Borregón van presentar diverses eines, com ara el Diverscat.

El segon dia va comptar amb el blocaire Jordi Pérez Colomé, autor del bloc “Obamaworld“, un del espais d’anàlisi polític més respectats de les xarxes, i amb Iolanda Fresnillo, creadora del bloc “Haitiotrosterremotos“. Els dos ponents són exemples clars de que “llençar-se a la piscina” és a vegades la millor solució per lluitar contra l’estancament que pateix certa part del periodisme.

Ambdós es van a aventurar a buscar nínxols no coberts per altres mitjans, i tot i tenir uns inicis difícils, ara se n’estan sortint prou bé. D’aquesta jornada es va extreure la importància que té el aportar una informació diferencial enmig d’uns mitjans cada vegada més uniformes.

En Juan Luis Sánchez, subdirector d’ “eldiario.es“, i Cristina Mas i el seu equip de l’ “ara.cat” van ser els protagonistes de la 3ª jornada del curs. El periodista d’ “eldiario.es” va saltar a la “fama” per cobrir pel seu compte, amb un mòbil, els inicis del 15-M, quan encara ningú veia venir la magnitud de l’esdeveniment. Això parla de la importància que en Juanlu Sánchez dona a la cobertura multimèdia de les notícies, i és quelcom que intenta traslladar als reportatges que firma pel seu digital.

Per la seva part, Cristina Mas i l’equip del diari Ara van presentar alguns dels seus reportatges multimèdia, que integren text, àudio, vídeo i foto en un tot, en lloc de fer seccions diferenciades. La periodista de l’Ara va llistar algunes eines útils per poder fer aquest tipus de reportatge, com poden ser Storify.Me o Easel.Ly.

L’últim dia de curs, la presentació va córrer a càrrec de Daniel Grasso i Jesús Escudero, periodistes del diari digital “ElConfidencial“. El fil conductor de la seva xerrada va ser ensenyar com convertir simples i freds números en notícies amb cara i ulls, en com donar forma a la investigació numèrica. Per il·lustrar la seva explicació van utilitzar una recerca que van fer sobre el número d’immigrants morts a les costes europees des de l’any 2000.

En definitiva, 4 dies molt profitosos per adintrar-se en noves eines i models de cara a fer una millor cobertura informativa.

Hugo Pérez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s