Actualitat / General / Mitjans

No hi ha format que valgui sense història

Un article de Gemma Garcia, FCONG

Ara

L’equip del multimèdia Melilla, la porta del darrere d’Europa

Vivim en un món de dades. Sempre han existit, però ara les eines tecnològiques permeten un vast emmagatzematge. Cada any, segons el periodista de dades Edu Martín-Borregón, s’omple l’equivalent a 40 biblioteques del Congrés nord-americà, la més gran de la Historia. Però com hem de manipular-les? Com els tractem, ordenem, relacionem y transmetem a la ciutadania? El curs Nous formats per a cobertures socials, que hem organitzat des de la FCONG en el marc del projecte europeu DevReporter Network va convidar periodistes que han estat capaços d’explicar històries diferents dotant-se del periodisme de dades i multimèdia. Conjugant contingut i format.

Tres idees han planat sobre les quatre sessions del curs organitzat amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Per començar, tornem a constatar que amb una mala comunicació-visualització de les dades, no podrem transmetre una bona història, però que sense bona història no hi haurà format que valgui. En segon lloc, que cada història requereix un format diferent, i per tant, no valen suport rígids, sinó que hem d’adaptar la forma a la història que ens ocupa. I per últim, que les ONG posseeixen y generen moltes dades i històries, al mateix temps que tenen accés a diverses fonts que interessen als professionals de la informació. Això sí, les organitzacions han de ser capaces de transmetre a la ciutadania i als mitjans aquesta riquesa documental i humana. Al cap i a la fi, el periodisme de dades és periodisme col·laboratiu i obert, unes lògiques que, majoritàriament, formen part de l’adn de les ONG.

El multimèdia per a explicar
“Obsessionar-se amb la història i no amb la visualització”. És una recomanació de Martín-Borregón, que assegura que la dificultat resideix en investigar-les i no en visualitzar-les. Saber què volem explicar i posar el focus en un aspecte silenciat o desconegut peo clau per a comprendre qualsevol problemàtica social, nacional o internacional. Borregón va posar exemples clars. Des del periodisme de dades, si procurem anar a l’arrel dels conflictes, podem arribar a donar respostes i apuntar les causes, com va fer The Guardian en un reportatge digital i d’investigació en aliança amb The London School of Economics (LSE), en el que relaciona els disturbis de 2011 a Londres amb la pobresa.

map

Mapa elaborat per The Guardian

El diari anglès està a la avantguarda del periodisme de dades i multimèdia, però cada vegada més diaris i projecte comunicatius es doten d’aquestes eines i formats per a explicar històries. El diari català Ara es un d’ells, i en el curs, l’equip del multimèdia Melilla, la porta del darrere d’Europa va explicar l’experiència. Front la rigidesa de la web convencional, celebren que el multimèdia o els interactius hagin aconseguit que la pàgina s’adapti al contingut i no al revés, i que la història que s’explica tingui vida més enllà del dia de publicació. En el cas del reportatge sobre Melilla, l’autora Cristina Mas explica que una de les fonts per documentar-se van ser Metges Sense Fronteres o la Fundació PRODEIN. “Volem treballar amb les ONG, reconèixer-nos i consolidar una relació estable”, reivindica Mas.

L’equip de l’Ara quan va viatjar a Melilla, no ho va fer amb un gran equip tècnic, no era necessari per explicar el que volien. Així mateix, per a Juan Luís Sánchez, subdirector del mitjà digital Diario.es, un mòbil amb twitter és suficient per a fer reporterisme digital. Ho va demostrar amb la cobertura del moviment dels indignats del 15M. Twits amb fotografies i vídeos en directe. Diario.es aposta per combinar dons velocitats periodístiques: la transmissió en directe a través de xarxes socials i el periodisme reposat amb context. “la teva millor publicitat és el teu propi contingut”, sentencia Sánchez. Així que ho hi ha cap dubte: periodistes però també ONG hem de rastrejar les dades, trobar una esquerda informativa, colar-nos-hi i utilitzar els nous formats per explicar-la de la millor manera possible.

JuanLu

Juan Luís Sánchez

Mitjans amb ONG
Un parell de bons exemples de relació fructífera entre periodistes i ONG els vam conèixer de primera mà al curs. Per una banda, Ajuda oficial al desenvolupament, dut a terme pel diari digital espanyol El Confidencial i finançat per Journalism Grants. Han creat una aplicació interactiva per a seguir el rastre del diner. Relats, gràfics i mapes desenreden el garbuix de desemborsament, projectes, agents i beneficiaris de la cooperació. A part de fonts oficials, ha estat necessària la col·laboració de les ONG per contrastar dades i trobar esquerdes informatives. L’eclosió entre periodisme i organitzacions és encara més evident a The Migrant Files, un projecte realitzat en col·laboració amb diferents mitjans de comunicació: Neue Zürcher Zeitung, El Confidencial, Sydsvenskan i Radiobubble, a més dels periodistes freelance Jean-Marc Manach i Jacopo Ottaviani. Daniele Grasso de El Confidencial explica que es van plantejar donar una cobertura diferent a les migracions des del periodisme de dades, únicament possible amb la col·laboració de periodistes de diferents llocs. Més tard, es van adonar, que degut a l’escassetat de dades oficials, les organitzacions especialitzades també eren imprescindibles. Van obtenir dades de United for Intercultural Action, una xarxa de 550 organitzacions europees. A més de comptar amb la informació aportada pel projecte Plus de la Universitat de Helsinki i uns joves investigadors de Laboratory of Data Journalism de la Universitat de Bolonya els van ajudar a contrastar les dades.

El periodista Jesús Escudero explica que des de l’equip de Confidencial.LAB, l’unitat de dades, intenten “informar amb un enfocament diferent, abordar punts de vista no tractats, aportar valor afegir i context”. Coincideix amb el periodista Jordi Pérez Colomé, autor del bloc sobre política internacional Obama World, que incideix en “trobar un buit informatiu i saber com aprofitar-lo”. Això és el que va fer Iolanda Fresnillo. Aprofitant el quart aniversari del terratrèmol, va viatjar a Haití per buscar respostes a algunes preguntes que brillaven per la seva absència als mitjans de comunicació. Com es duia a terme la reconstrucció, perquè hi havia dificultats i qui se’n beneficiava? Va parlar amb periodistes locals, organitzacions i va posar en marxa un bloc multilingüe Haití, els altre terratrèmols. Pérez Colomé ha aconseguit que els lectors paguin i comparteixin els contingut del seu bloc i Iolanda Fresnillo s’ha especialitzat en Haití i ha aconseguit col·locar en agenda mediàtica algunes d’aquelles preguntes que es plantejava abans de viatjar.

Finançar-se un viatge no és fàcil. I menys, quan els mitjans de comunicació retallen plantilla i redueixen despeses. Si no hi ha pressupost per cobrir temes d’internacional, més motius per aliar-se amb les ONG. A la secció de Desalambre del Diario.es, les mateixes organitzacions tenen bloc des d’on elaboren continguts. En qualsevol cas, com diu Cristina Mas, si disposem de pocs recursos per cobertures internacionals i no podem viatjar, que les ONG avisin els periodistes quan portin persones del Sud, i així seguir oferint cobertures socials. La complicitat entre periodisme i ONG és necessària.

Més informació sobre les presentacions:

Edu Martín-Borregón:
https://emartinborregon.titanpad.com/NousFormatsCoberturesSocials?

Jesús Escudero:
https://docs.google.com/presentation/d/1oQoVzHTZDMlHScCa2-8y5pv5dP47fqua4P9jGosmKEM/edit#slide=id.p

Jordi Pérez Colomé:
http://devreporternetwork.eu/wp-content/uploads/2014/06/Miblog.pdf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s