General / Trobades

Discursos transformadors, cultura comunicativa i enxarxament, els reptes comunicatius de les ONG

Article de Laura Sancho, periodista
@lstorne

El divendres 9 de maig va tenir lloc a la FCONG el Segon Seminari Catalunya Devreporter-Xarxa de periodistes i comunicadors/es per a la cooperació i el desenvolupament. L’espai de treball volia donar continuïtat al Primer Seminari dirigit a periodistes, i és un pas més en la identificació de nous relats i estratègies de comunicació per a la sensibilització del públic català i europeu en favor d’unes relacions més justes i solidàries entre els països i per a la millora de la qualitat informativa.

DSC_0285_OKOK

A la primera part del seminari es varen presentar els resultats de l’estudi El treball comunicatiu de les ONG de la FCONG: recursos, prioritats i discursos. Les bases teòriques de la investigació realitzada per l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau (IUDESP) de la UJI de Castelló, a l’avantguarda acadèmica en aquestes qüestions, recauen en dos conceptes claus, l’eficàcia cultural dels discursos per a la sensibilització i l’educació, i l’eficiència cultural d’aquests discursos en la seva vessant de captació de persones sòcies i/o fons. L’objectiu ha estat analitzar si els discursos de les ONG estaven orientats a l’eficàcia o l’eficiència a l’hora de combatre la injustícia i la desigualtat i de formar una ciutadania crítica i solidària, i si resultaven coherents.

El discurs de les ONG combat la injustícia i la desigualtat?
L’estudi mostra una autoavaluació positiva del treball de les ONG orientat a la sensibilització i la transformació social, especialment per part dels seus equips directius. Les dades que es desprenen dels diferents productes i canals comunicatius analitzats indiquen, però, una certa invisibilitat del Sud. Així doncs, als webs de les entitats es destaca poc la tasca de les contraparts i a les notes de premsa hi manca la seva veu en primera persona. D’altra banda, en general s’observa poca informació sobre les causes estructurals de la pobresa i la injustícia.

 

El diagnòstic mostra un hibridisme entre el discurs solidari més tradicional, centrat en l’ajuda unidireccional del Nord cap al Sud, de donants a receptors, i el discurs més transformador, que apunta a una cooperació més orientada al canvi social i estructural, i a un model de justícia social global. És difícil trobar models purs ja que ambdós s’influeixen mútuament, encara que les entitats més properes al discurs alternatiu mostren un major grau de coherència.

 

La recerca sobre els discurs dels mitjans de comunicació també apuntava a la coexistència dels dos models en les peces informatives analitzades, tot i que els valors-conceptes associats a la visió tradicional de l’ajuda eren majoritaris. El repte de les entitats federades és treballar de manera col·lectiva per apropar-se al model transformador i influir així també en el discurs i la cultura social dels mitjans.

 

Codi ètic, sense vulneracions greus però amb marge de millora
En general les entitats respecten les recomanacions sobre ús d’imatges de la FCONGD i no fan crides emocionals excessives, però en l’anàlisi de campanyes s’ha observat una certa confusió entre els missatges orientats a la sensibilització i a la captació de fons. Així mateix, s’ha detectat que no es promou suficientment la participació activa de la base social per convertir-la en agent de comunicació. Aquesta tendència també es percep en la comunicació interna: poques organitzacions aposten de forma clara per promoure una participació que demani un compromís profund de les seves sòcies, i la majoria fomenta les donacions econòmiques o el ciberactivisme i voluntariat puntual.

 

D’altra banda, s’aprecia disparitat d’opinions entre els equips directius de l’entitat quan se’ls pregunta si és possible compatibilitzar el treball de recaptació de fons i de sensibilització. Sis anys després de l’inici de la crisi, moltes entitats catalanes fan grans esforços financers i humans per poder continuar amb els seus projectes, i aquesta situació ha afectat la seva estratègia de captació de fons, i de retruc, de comunicació. Ara bé, tal i com diu el Codi Ètic de la FCONGD, els missatges de recaptació que “busquen reaccions immediates tenen el risc d’obstaculitzar la presa de consciència informada i racional”.

 

A dia d’avui, el desafiament del sector és avançar cap a un model d’implicació ciutadana que activi valors positius de caràcter universalista perquè s’impliqui en la lluita per la pau, els drets humans i la justícia social i que, a la vegada, garanteixi les donacions. Canvi social i captació de fons no poden ser pols antagònics.

 

Com la FCONG pot ajudar a les entitats a comunicar millor?
La segona part del seminari, de caire més pràctic, volia definir un full de ruta col·lectiu per als propers mesos, que ha d’implicar tant a la Comissió de Comunicació de la FCONG com als departaments de comunicació de les entitats membre. A partir de les necessitats detectades en l’estudi del CatDevReporter, les comunicadores assistents van prioritzar els seus objectius compartits en formació interna, acció col·lectiva i estratègia amb mitjans de comunicació.

 

 

DSC_0312_OK

Així doncs, per millorar la relació amb els mitjans es van prioritzar l’organització d’esmorzars amb periodistes per generar relacions properes, i la creació d’ una base de dades compartida que impliqui sine qua non un seguiment de les redaccions per aconseguir que els periodistes vagin obrint esquerdes informatives. En necessitats formatives les entitats demanen més competències en periodisme digital, fent èmfasi en la visualització de dades per fomentar la transparència i en la monitorització de l’impacte de les accions a les xarxes socials; i també estratègies enfocades a canviar la cultura comunicativa per tal d’augmentar la coherència entre els discurs dels diferents departaments i la base social. Pel que fa a les accions col·lectives, es va percebre com una prioritat la posada en marxa de campanyes conjuntes enteses com la suma d’esforços de les entitats i d’altres actors socials i focalitzades en crear un discurs comú al voltant de dies claus en la defensa dels drets humans, la pau i el desenvolupament.

 

En la recta final del seminari es van definir col·lectivament els reptes comunicatius de les entitats de la FCONG, agrupats en quatre eixos: el discurs, la cultura organitzativa i comunicativa, la posada en pràctica del diagnòstic El treball comunicatiu de les ONG de la FCONG: recursos, prioritats i discursos i la manca de recursos.

 

En l’eix dels discurs el reptes comunicatius són abandonar el relat caritatiu en la captació de fons, comunicar els resultats assolits però també les problemàtiques concretes i les causes de la pobresa, compartir bones pràctiques i treballar en xarxa, valorar el discurs de l’experiència del Sud i oferir enfocaments als mitjans per garantir una informació de qualitat. La FCONG pot donar un cop de mà, a partir d’exemples concrets, per construir discursos que no estiguin renyits amb els objectius d’aquelles entitats que responen a la visió més hegemònica.

 

El repte en l’eix del diagnòstic comunicatiu és fer una sessió específica per compartir i analitzar els resultats de l’estudi. Caldria aterrar la informació teòrica, aplegar entitats amb diversos perfils per buscar estratègies conjuntes que permetin avançar cap a un nou discurs, sense que això sigui incompatible amb la missió i visió de cada entitat.

 

En l’eix de la cultura organitzativa el repte és assolir la implicació de tota l’organització en l’estratègia comunicativa, sense deixar de banda la base social i aconseguint que l’equip tècnic i el directiu tinguin la mateixa visió. Es necessari fer dos treballs paral·lels, formacions internes, o en el marc de la FCONG, en comunicació i incidència i altres específiques per a persones directives. A més, cal aconseguir deixar de ser els portaveus tradicionals i passar a ser canals de comunicació de la veu de les entitats sòcies del Sud.

En l’eix dels recursos el repte és superar els obstacles que imposa la falta de recursos als departaments de comunicació. La coherència comunicativa és un potent mecanisme per combatre aquesta mancança i guanyar la implicació ciutadana. Cal crear un discurs coherent i continuat i donar-li visibilitat amb les eines de què disposen les entitats, reforçant el rol de les bases socials com agents actius de comunicació.

El desafiament global de les entitats de la FCONG, és doncs, treballar per aconseguir un discurs coherent amb la seva missió, que busqui el canvi social i que impliqui al conjunt de l’entitat. El treball en xarxa i la coherència són, a més, claus per combatre la crisi del sector i per potenciar un relat comú, capaç d’influir en els mitjans de comunicació i l’opinió pública i de formar a una ciutadania crítica i solidària.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s