Actualitat / Estudis / Informes

La comunicació per a les ONG: més estratègica i complexa que mai

Article de Maties Lorente, investigador
@mtslorente

FOTOOKOK

Roda de premsa campanya Pobresa Zero. Foto: FCONG

Crisi, comunicació, ciutadania. La tríada. L’endimoniada. La combinació que duu de cap el sector de les ONG des que el 2008 va començar la davallada econòmica. Sis anys després de l’inici de la crisi, moltes entitats catalanes s’han aprimat fins a la carcassa o fan equilibrismes financers per poder continuar amb els seus projectes, i aquesta situació ha afectat els departaments de comunicació. Amb un model públic desfet, la comunicació esdevé però clau per reconnectar amb la base social i amb la ciutadania, tant per reclamar la recuperació de la política pública com per aconseguir fons de manera directa. Com s’està afrontant aquesta tasca?

Aquest article avança alguns dels resultats obtinguts en el marc de l’estudi El treball comunicatiu de les ONG de la FCONG: recursos, prioritats i discursos, que s’ha dut a terme com a part del projecte DevReporter Network. Per a l’estudi s’han recollit opinions de comunicadors i comunicadores i de responsables d’entitats, i s’han analitzat alguns dels seus productes i canals comunicatius. 45 entitats federades han contestat una enquesta exhaustiva sobre el funcionament dels seus departaments de comunicació. Es tracta d’una de les radiografies més completes dels últims anys.

Comunicació, ara o mai!
Les respostes dels comunicadors i comunicadores de les ONG federades mostren clarament la rellevància de la tasca comunicativa. La majoria de professionals consideren que la seva organització dóna més importància ara que abans a la comunicació, i dos terceres parts de les entitats disposen d’un Pla de Comunicació. Elsprincipals objectius comunicatius són la visibilització de l’ONG (84%), la sensibilització i la incidència al Nord (83%), i la captació de fons (41%). L’esforç fet des de les estructures de les entitats és notable i sembla que equips directius i juntes han comprès que la comunicació es troba en la base del treball de l’organització. Tot i això, encara existeixen moltes limitacions.

Al voltant d’un 80% dels enquestats considera insuficient el pressupost destinat a comunicació per part de l’entitat: només un terç de les ONG enquestades compten amb una partida específica del pressupost destinada a la comunicació, respecte a dos terços que paguen el treball comunicatiu amb fons derivats d’altres projectes. No sempre, a més, els professionals consideren que hi ha pautes clares de comunicació, tot i que consideren que les seves entitats reflecteixen de forma acurada la realitat i el treball que fan al Sud.

Equips (reduïts) multitasca
La situació dels equips de comunicació de les ONG federades respon a dues situacions diferenciades: les entitats amb menys recursos acostumen a tenir equips més petits, i en molts casos, l’equip es limita a una única persona (un 50% de les entitats segueixen aquest model). Per contra, les entitats més grans acostumen a tenir equips formats per diverses persones dedicades únicament a les tasques de comunicació. D’entre les persones responsables de la comunicació, el nivell de formació és divers: al voltant d’un 40% dels enquestats compten amb titulacions de periodisme o comunicació audiovisual i un 12% provenen del màrqueting, la publicitat i les relacions públiques.

Siguin equips grans o petits, la realitat és que des de fa uns anys les professionals de la comunicació a les entitats catalanes són multitasca. Les seves principals funcions són la gestió de les plataformes web i xarxes socials, l’elaboració de memòries i publicacions i la relació amb els periodistes. Aquesta diversitat de funcions genera en molts casos situacions de sobrecàrrega de feina que poden acabar repercutint negativament en l’estratègia comunicativa de l’entitat.

Mitjans vs Xarxes Socials
Els mitjans de comunicació segueixen sent per a les entitats un dels principals canals de comunicació amb les seves audiències: un 90% dels enquestats afirmen necessitar els mitjans de comunicació. Tot i això, només un 37% té relacions regulars amb ells, i un 59%, només esporàdicament.

Les dificultats per treballar amb els mitjans i/o tenir impacte segurament estan a la base d’aquesta manca de relació. Un 87% dels comunicadors i comunicadores afirmen que els mitjans de comunicació no presten la suficient atenció a les ONG i fan responsables en un 52% als mitjans i les seves lògiques (no presten atenció a tot allò que no sigui espectacular o conflictiu, els periodistes no tenen la suficient formació en temes de desenvolupament o els prejudicis al voltant de les ONG), i només en un 35% a les mancances de les pròpies ONG (departaments poc professionalitzats, el poc temps disponible per fer seguiment a mitjans i periodistes, o la falta de bones històries per vendre als professionals de la comunicació).

Tot i que un 68% dels enquestats creuen que els mitjans de comunicació no han estat substituïts per altres canals, les dades mostren que, en conjunt, el temps dedicat al treball de manteniment de les plataformes web és tres vegades més gran que el dedicat a la relació amb els periodistes dels mitjans, i semblant al temps que es dedica a actualitzar els perfils a xarxes socials. De manera general, s’utilitzen el doble les eines com el bloc, la web i les xarxes socials que les més tradicionals com les notes o rodes de premsa.

Malgrat la comunicació 2.0 s’hagi generalitzat, cal dir però que falta estratègia a l’hora de definir i gestionar aquesta comunicació. Tot i que totes les organitzacions enquestades disposaven de perfils oberts a les xarxes socials, només un 30% disposava d’un Pla de Social Media amb una persona encarregada de desenvolupar-lo.

En definitiva, es pot dir que les ONG federades potser han renunciat a fer algunes coses, però no a comunicar-se. Els responsables de comunicació de les entitats són especialment conscients de la importància de la seva tasca i estan molt compromesos amb ella, però les dificultats que afronten són moltes: recursos limitats i multitud d’objectius a complir i de canals a atendre. Les xarxes socials i els canals 2.0 s’han sumat a les feines habituals però no sempre es disposa de la formació o del temps necessari per gestionar-les bé. Potser cal replantejar-se el treball comunicatiu a les entitats? Reorientar-lo? Reforçar-lo? Properament la FCONG organitzarà el II Seminari Regional del projecte Devreporter Network, on es presentaran els resultats complets de l’estudi, i es debatrà sobre aquestes qüestions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s