Actualitat / Mitjans

Impulsant el periodisme de pau en temps de periodisme de guerra

cartell-taula-rodonadef1

Article de Judith Muñoz Saavedra, Moviment per la Pau MPDL

A finals de l’any passat, el Col·legi de Periodistes va acollir a la seu de Barcelona la segona edició del cicle formatiu “Periodisme i comunicació davant els conflictes socials propers” co-organitzat per la Xarxa Ciutadana per la Pau que promou MPDL, i la Comissió de Periodisme Solidari del propi Col·legi. Sota el títol de “Nous reptes per a la Pau i la Convivència”, aquesta edició va convocar 40 periodistes, comunicadors i comunicadores interessats/des en aproximar-se al Periodisme de Pau que es proposa com paradigma alternatiu al dominant -o periodisme de guerra-, per abordar els conflictes.

Davant la creixent instrumentalització política del fet migratori i la diversitat cultural, l’objectiu del cicle va ser crear espais de formació per millorar les estratègies de cobertura dels conflictes socials propers, i reflexionar sobre el tractament mediàtic de les desigualtats. Es buscava proporcionar un model teòric/pràctic per qüestionar el model de desenvolupament i les seves conseqüències: els processos d’empobriment, les desigualtats de gènere, el racisme i les desigualtats nord-sud, entre altres. Així doncs, durant el cicle vam descobrir que el periodisme de pau no només és una proposta teòrica, sinó que també implica assumir una proposta de mobilització i acció comunicativa per al canvi social.

A la llarg del cicle es van analitzar diferents pràctiques periodístiques pròpies del periodisme de guerra: polaritzador, etnocèntric i espectacularitzador a l’hora de cobrir els conflictes provocats per les desigualtats estructurals. Vam veure, per exemple, com la imatge que la ciutadania rep a través dels mitjans sobre els països empobrits és una visió tòpica, estereotipada i deformada, i com aquesta mirada es trasllada a les persones migrades i repercuteix en el tractament que els hi donem i en la convivència diària.

Les persones considerades “diferents” apareixen gairebé sempre com un problema als mitjans: com una amenaça o bé com a víctimes passives. Aquesta perspectiva hegemònica, que deshumanitza l’altre i rebutja l’alteritat, també la pateix el poble gitano i s‘està traslladant a la cobertura informativa de les persones en situació de pobresa i exclusió a l’estat espanyol. Llavors, al igual que en el tractament informatiu dels països del sud, certs mitjans busquen provocar llàstima, sense qüestionar les causes estructurals que provoquen les desigualtats, l’exclusió i la violència. Per altre banda, la cobertura dels moviments ciutadans que s’organitzen i s’empoderen per defensar els seus drets solen ser criminalitzats o invisibilitzats. Aquestes lògiques mediàtiques contribueixen a emfatitzar la confrontació i perpetuar les desigualtats, legitimant la superioritat d’uns grups socials sobre uns altres, i augmentant la incidència en l’opinió pública dels discursos racistes i xenòfobs.

Amb tot, fer Periodisme de Pau i convivència no és impossible. Vam trobar algunes molt bones pràctiques especialment en els mitjans alternatius i per part de professionals que han trobat espais o “esquerdes” als mitjans tradicionals, i hem editat un Manual de Bones Pràctiques, per compartir els aprenentatges. Aquest bonperiodisme informa del context i les causes estructurals que provoquen els conflictes, entén la diversitat cultural com una riquesa i contribueix a crear una agenda informativa global, intercultural i diversa. Això implica revisar els nostres marcs d’anàlisi, els nostres estereotips i, especialment, la nostra mirada de l’altre.

Fer periodisme de guerra és fàcil i ens ubica en la posició dominant, hegemònica i econòmicament més rentable del sector. Llavors… estem realment disposats i disposades a abandonar privilegis per qüestionar les nostres creences i generar canvis en el discurs social?

Més informació: Galtung (2007) en ESPINAR, E. i HERNÁNDEZ, M.I. (2012) El periodismo de paz como paradigma de comunicación para el cambio social: características, dimensiones y obstáculos. CIC – Cuadernos de Información y Comunicación, vol. 17 175-18

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s