Actualitat / Entrevistes

Javier Bauluz: “A Melilla, els mitjans obliden les organitzacions que treballen sobre el terreny”

El periodista Javier Bauluz ha participat en les primeres Jornades de Fotografia Social, que organitza la Fundació Vicent Ferrer i l‘Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. El seu treball fotogràfic de la crisi de Ruanda va merèixer el Premi Pulitzer el 1995, però ha cobert situacions de conflicte arreu del món, com les guerres a Centreamèrica, la Intifada Palestina, o la guerra de Bòsnia. Des de 1996, cobreix la migració a l’Estat espanyol i ara justament, acaba de tornar de Melilla. Parlem de les relacions entre migració, periodisme i ONG.

Bauluz_dins

Portes 18 anys visitant la tanca de Melilla que ara es troba al centre de l’huracà mediàtic: què anaves a fotografiar ara? Què volies explicar?

En aquesta ocasió, vaig anar-hi a fer la fotografia de la que parlava el Ministre d’interior: 80.000 subsaharians esperant per saltar la tanca. Però no la vaig trobar. M’he passat 15 dies voltant dia i nit per tot arreu, he estat patrullant la tanca totes les nits, he estat al Centre d’Estança Temporal d’Immigrants (CETI) i a la muntanya Gurugú, i aquells 80.000 “que ens estan envaint” segons fonts oficials, i que alguns mitjans reprodueixen, no han aparegut enlloc. La realitat és que les persones del Gurugú estan en condicions infrahumanes i no tenen medicines ni per curar les ferides de les ganivetes. La realitat és que s’ha permès que s’acumulin centenars de subsaharians al Gurugú sense que, excepcionalment, la policia marroquina faci res, quan abans destrossaven els campaments amb batudes diàries. I al CETI, amb capacitat per a unes 480 persones n’hi ha 2000, com si no hi hagués manera de traslladar gent a la Península. Curiosament, es produeix el salt més gran de la història de la tanca justament el dia que el secretari d’Estat de Seguretat es reuneix amb el seu homòleg marroquí per arribar a uns acords, i just després de les morts de Melilla i en un context de crítica al Govern.

Quina crítica fas de la cobertura mediàtica?
Els mitjans construeixen una imatge d’invasió. Fins i tot hi ha diaris que posen l’èmfasi en què porten malalties terribles, com la meningitis, i així, instal·len la por. Els subsaharians es converteixen en l’enemic visible. Canviar el focus seria tan fàcil com fer matemàtiques: quants migrants estan marxant d’Espanya a causa de la crisi cada mes, o quants espanyols emigren? Però molts mitjans han aterrat de cop per fer emissions en directe, fins i tot mitjans del cor. La majoria reprodueixen el discurs oficial, només donen veu a els fonts oficials: Govern i Guàrdia Civil, majoritàriament. En canvi, obliden les organitzacions de drets humans, els agents de cooperació, i en general, la gent que treballa sobre el terreny. És tan fàcil com preguntar als guardes de seguretat.

S’ha repetit una fotografia a diversos mitjans de comunicació: molta gent enfilada a la tanca, a contrallum, on només es reconeixen siluetes. D’on surt la imatge i què comunica?
Ningú coneix l’autor, no és un periodista. És una foto filtrada per fonts oficials perquè necessitaven una imatge encaminada a l’alarma social. Els periodistes érem allà buscant aquell moment, podíem haver-la fet, però el problema és quin context i enfocament es dóna. Si jo et poso aquella imatge amb el titular: “Ens envaeixen”, la llegeixes d’una manera. Si poses la imatge i expliques: “Els que estaven morts a pals i de gana a la muntanya Gurugú per primera vegada, dormiran tranquils”, canvia totalment. Per a mi, aquella foto m’explica que la gent que vaig conèixer uns dies abans dormiria sense por.

Sovint no es parla del que succeïx a l’altra banda del mediterrani, s’ignoren les causes que generen els processos migratoris…
No interessa. Certes autoritats han expressat que cal ajudar-los als països d’origen, però alhora, han retirat el 80% de la cooperació. S’ha reduït el pressupost que ja era insuficient i a més posen ganivetes, els deporten, els entreguen a la policia marroquí…El que està succeint és una barbaritat.

Les ONG que treballen sobre el terreny, poden contribuir a elaborar discurs als mitjans de comunicació?
Ningú coneix millor el què passa que les organitzacions que treballen sobre el terreny. Una de les millors fonts d’informació son les ONG en els diversos àmbits. Però moltes no tenen veu als mitjans de comunicació. Aquests dies trucaven José Palazón de l’ONG Prodein per preguntar sobre la meningitis -un únic cas entre centenars d’immigrants-, o el truquen quan moren 25 nens en una pastera, però qui es preocupa de qui eren, què senten i pensen els seus pares o per què venien? Treure els pobres no interessa als mitjans. Els mitjans fallen fa molt temps. Nosaltres vam crear Periodismo Humano davant la impossibilitat de poder explicar històries vàlides periodísticament i des del punt de vista de les persones, per fer el periodisme en què creiem, amb un enfocament de drets humans i posant el focus sobre els nadies, que no importen excepte quan molts salten la tanca de cop. Cal que ens preguntem de qui depenen els mitjans i quin és el principal objectiu. Si són les grans empreses i la banca els que inverteixen i l’ànim de lucre és el principal objectiu, estem fotuts. La tecnologia permet posar a disposició de milions de persones informació de gran qualitat. Tenim les eines i les capacitat per a fer-ho, però cal que les organitzacions socials i els ciutadans hi donin suport. Portem 4 anys amb Periodismo Humano, hem demostrat que es pot fer periodisme d’una altra manera i interessa, però falta demostrar que es sostenible econòmicament.

Les organitzacions haurien d’apostar pels mitjans alternatius?
Tot el que les organitzacions inverteixen en intentar comunicar què fan o què succeeix a través dels gran mitjans sovint són diners llençats. No té sentit intentar convèncer un periodista d’un mitjà tradicional perquè coli un tema un dia que no hi hagi res “més important” o tenir un grup de gent treballant en comunicació per aconseguir que cada 6 mesos et treguin una pàgina en un diari important. El 25% del pressupost es pot invertir aquí per si sona la flauta, però el 75% s’ha d’invertir en comunicació directa amb la gent i en participar, donar suport i col·laborar amb mitjans que estan en una altra línia.

També has cobert guerres, situacions de postconflicte i emergències, on és la línia divisòria entre la sensibilització i el sensacionalisme amb la fotografia?
És difícil definir-la perquè cada moment, cada història és diferent i inclús la lectura específica de cada moment històric. Jo sempre dic que intento fer fotos que vagin al cor i al cap, no a l’estómac. Que et facin pensar, sentir i et condueixin a l’acció. El morbo, la carnisseria, la falta de respecte a la dignitat de les persones s’ha d’evitar. Però tampoc sóc partidari d’ocultar. Si hi ha nens que passen gana, s’ha d’explicar, hem de mostrar el què passa. Hem de trobar un punt mig: no ignorar-ho perquè és massa dur, ni tampoc caure en el sensacionalisme i el groguisme.

A més del coneixement previ, quines són les claus per explicar una bona història?
Està clar que des del periodisme de butaca és impossible. Hi ha milers de periodistes segrestats a a les redaccions. La lògica del periodisme és anar, veure, olorar, tocar i explicar. No hi ha res millor per saber què passa a Melilla que anar-hi. Des de Barcelona és molt difícil saber què passa, la majoria de fonts estan força contaminades. La primera vegada que vaig anar a Ceuta va ser per saber què hi havia darrere el titular: “impermeabilització de la frontera”. Vaig trobar-me que construïen el mur de Berlín versió nord-sud, en comptes d’est i oest. Recordo que llavors un Guàrdia Civil em va dir que la tanca produiria el mateix efecte que en el cas australià, que n’havien aixecat una per contenir una plaga de conills: “els animals morien a peu de la tanca i els següents passaven per sobre els cadàvers dels altres”. Hem aixecat la tanca i han mort creuant l’Estret, hem tancat l’Estret, han passat per Fuerteventura i n’han mort més, i així successivament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s