Campanyes ONG / General

Com s’ha creat la campanya Negocis Ocults?

cropped-banner-bloc-negocisocults1

Article de Thais Bonilla- Responsable de comunicació de Novact-, en col·laboració amb l’equip de No Més Complicitat amb Israel
 

Un bon ganxo informatiu, els vídeos virals i un informe exhaustiu han estat clau en l’èxit comunicatiu de llançament de la campanya Negocis Ocults. Vuit mitjans de comunicació a l’Estat espanyol se’n van fer ressò, el seu twitter va multiplicar per set els seguidors, alguns comptes influents van difondre el material de la campanya, i calculen que els continguts del facebook van arribar a prop de 18.000 persones.

Darrere la campanya Negocis Ocults hi ha No més complicitat amb Israel, una plataforma d’acció del moviment de solidaritat amb Palestina de Catalunya. La componen, principalment, Coordinadora d’Entitats Amb Palestina al CorBDS Catalunya, Plataforma Aturem la Guerra, Rumb a Gaza, Dones en Rebel·lia, IJAN- International Jewish Anti-zionist Network i d’altres moviments socials. En aquesta ocasió, conjuntament, s’ha volgut mostrar el rol capdavanter que juga Israel en el disseny, investigació, implementació i venda a l’estranger dels diferents sistemes de repressió. El propòsit és obrir el debat i la reflexió sobre en quina mesura contribuïm a la violència que pateix la societat civil palestina, i com es lucren empreses i corporacions espanyoles i catalanes a costa de l’ocupació, amb el suport i beneplàcit dels nostres governs.

Des de l’equip de comunicació valoren positivament el llançament de la campanya, que continua i tindrà punts àlgids com el proper 15 de maig, aniversari de la Naqbah. L’àmplia participació i la bona coordinació interna han estat bàsiques per dissenyar una bona estratègia i multiplicar la difusió. S’ha aconseguit teixir aliances amb moviments socials, que han amplificat el missatge a les xarxes i de retruc l’impacte als mitjans de comunicació.

El punt d’arrencada: un bon ganxo informatiu

El punt àlgid del disseny de la campanya el marca la visita oficial a Israel, el novembre de 2013, del President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, juntament amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el Conseller d’Economia, Andreu Mas Colell. Israel es presenta com un ‘model’ i ‘referent’ per a Catalunya i aquest context es vol aprofitar.

Es tenia el ganxo informatiu per desenvolupar l’estratègia i aconseguir informar al màxim de gent sobre les relacions armamentístiques entre els dos països i la violació de la legalitat que suposa. Alhora, era necessari conscienciar sobre el fet que el material de seguretat comprat a Israel s’utilitza per reprimir els moviment socials a casa nostra. La campanya permetia difondre les demandes, activar el moviment Boicot, Desinversions i Sancions a Israel, i fer-ho de forma unitària i conjunta.

El punt de partida facilita que la campanya comenci a fer aliances a nivell local, per exemple amb Complicitats que maten, i a nivell internacional com amb WhoProfits. Des del primer moment, s’estableixen unes demandes clares i directes per crear missatges comunicatius més contundents i posar cara als responsables: Universitat de Vic i el seu rector Jordi Montaña o les empreses espanyoles Indra i GuardianSpain, entre d’altres. I a més, es defineixen tres targets: partits polítics, mitjans de comunicació i ciutadania.

Estratègia de continguts: vídeo i informe, claus per a la viralitat

De nou, Internet és un eix bàsic i amb el col·lectiu 15Mbcntv es desenvolupa una estratègia de viralitat que arrenca amb els missatges més potens, rigurosament documentats, de l’informe “La Defensa, la Seguretat i l’Ocupació com a negoci. Relacions comercials militars, armamentístiques i de seguretat entre Espanya i Israel”. A partir d’aquí es va funcionar en tres fases:

1ª) #TestedInCombat Creació d’expectatives

Es llança un vídeo acompanyat d’una campanya a Twitter, Facebook i una web “En construcció” amb un compte enrere que deixava clar que el dia 20 de febrer es mostraria la veritat sobre els Negocis Ocults de la seguretat.

2ª) #TestedInUniversity Reacció de xarxa i llençament de dades

De nou campanya digital amb un nou vídeo que evidencia les relacions entre les universitats israelianes, les empreses militars i l’exèrcit, i les nostres universitats.

3ª) #DeathMerchants Presentació i incidència.

A més del tercer vídeo, es llança la web i l’informe, que coincideix amb la publicació d’articles extensos a la Directa i Eldiario.es, entre altres. La presentació de l’informe, emès per streaming i narrat per twitter, compta amb la participació de l’activista palestina Rafeef Ziadah, que aquell mateix dia es reuneix amb diversos grups parlamentaris per traslladar les demandes de la campanya.

Durant les tres fases, Twitter ha estat la plataforma digital més utilitzada, ha creat debat i ha permès arribar a persones influents. En la fase de llançament de la campanya, s’ha passat de 200 a 1507 persones seguidores. A través de Facebook, s’ha buscat arribar a un tipus de públic diferent, no necessàriament tant activista, i es van aconseguit 782 seguidores amb només 47 publicacions al mur. Tot i així, per a les responsables de la campanya, la web ha de ser l’espai primordial (78 visites diàries) per abocar contingut i crear expectatives.

L’impacte als mitjans de comunicació

La qualitat del primer vídeo #TestedInCombat i la temàtica va despertar l’atenció dels mitjans. L’interès incrementa pel factor de proximitat: quan vinculem la repressió a Israel amb la formació de les nostres forces de seguretat, aconseguim apropar un conflicte llunyà a casa nostra. A més, la creació de debat a les xarxes socials també ha retroalimentat l’atenció mediàtica.

El treball conjunt de les organitzacions de la Plataforma amb diferents moviments socials com, per exemple 15Mbcntv, ha facilitat que blocs activistes se’n facin ressò. Així, espais digitals com Rebelión, La Haine, La Caja de Pandora, Kaos en la red i Indymedia, entre d’altres, van publicar peces breus de la campanya amb l’enllaç al vídeo #TestedinCombat.

Alhora, el contacte directe amb professionals de mitjans afins a la temàtica i l’existència prèvia de relacions entre organitzacions i periodistes concrets han propiciat la difusió. Es van aconseguir impactes a La Marea, la Directa, Catalunya Ràdio, El Periódico i Eldiario.es. Així mateix, altres mitjans com HispanTV, Diagonal, Ion Radio, Naiz es van apropar després d’uns dies de campanya. Es van tancar exclusives amb el setmanari Directa i el Diari Ara, que van disposar dels materials de la campanya i la investigació dies abans del seu llançament. Tot i així, l’estratègia no va funcionar amb l’Ara, que durant els dies de la campanya no va creure oportú publicar-ne res, es desconeix si per falta de temps de la secció internacional o per pressions polítiques.

El que no ha sortit massa bé

La temàtica de la complicitat de les universitats catalanes amb Israel ha costat d’apropar al públic, malgrat que s’ha valorat que el vídeo era clar i entenedor. Probablement, l’hora de llançament de la campanya no va ser la més adequada. Bombardejar amb massa continguts tampoc ha estat molt positiu: hi ha moltes campanyes digitals cada setmana i al final no s’aconsegueix arribar a la gent, sinó només fer soroll. Potser també ha faltat fer un major ús de la web com a espai on trobar continguts, en lloc de plasmar-ho tot a les xarxes socials. Ara, la tasca pendent és definir quina serà la línia dels perfils digitals, perquè l’informe segueixi com a referent i la campanya Negocis Ocults guanyi força.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s